español english français
     
  6 / 11 / 2006
      Información
Notes de premsa
Convocatòries de premsa
Dossiers
Entrevistes
Perfils
Calendari fòrum
Fórum en los medios
Servei de televisió

      Recursos Multimèdia
Fototeca
Logos
Videoteca
Audioteca
Infografies
Presentacions
Mapes del Fòrum

      Documentació
Fòrum 2004
Continguts
Fórum
Fórum Diálogos
Fórum Ciudad
Participa en el Fórum
Arquitectura del Fòrum
Donen suport al Fòrum
Entrades

      Serveis premsa
Allotjament i vol
Serveis
Contacte


Home >
24-09-2004 //800h

ROBERT GOBERN, EL BOMBER DE LA PAU


Robert Gobern, el bomber del Fòrum, va apagar un foc de veritat i “molts focs interns” de persones acalorades a les cues dels espectacles. Primer amb la moto i després a dalt del camió de bombers la seva missió ha estat portar “bon rotllo, connectar amb la gent i ajudar a passar l’espera”. A tothom li deia “t’estimo” i “pau company”, mentre feia el signe de la “V” amb els dits, i ha aconseguit fer-se estimar.


“Quan arribava el dijous, notaves que els Mossos d’Esquadra del Fòrum, els de la neteja, els del 061, els dels quiosquets de menjar, els de la Policia Nacional, el públic i els mateixos bombers de veritat, amb qui m’he fet una foto de grup, m’havien trobat a faltar, i això és molt bonic perquè explica que has connectat amb la gent”, afirma Robert Gobern, un freelance de l’espectacle que, de dijous a diumenge, s’ha dedicat a “apagar focs” al Fòrum amb un nas de pallasso. Primer amb la moto i després a dalt del camió de bombers, la seva missió ha estat portar “bon rotllo, connectar amb la gent i ajudar a passar l’espera”. Ha revalorat dins del Recinte la paraula company i el signe de la V. Primer va ser el motorista de la pau i ara se’l coneix pel bomber de la pau.

Mentre estàvem fent l’entrevista va passar Cesc, un regidor d’espectacles del Fòrum, i va demanar un autògraf de record a Robert Gobern, un “home amb molt d’amor”, segons va dir, que ha sabut guanyar-se la simpatia de molta gent amb el seu carro de bombers, el seu nas de pallasso i les seves festives maneres d’apagar focs.

“De fet, en tots aquests mesos només em vaig trobar una persona enfadada. Jo només mullo a qui vol, però aquell senyor gran es va pensar que li havia tirat aigua i em va insultar. Li vaig dir que ‘desfogar-se és perfecte’, però que mirés si realment estava moll i en veure que no ho estava, amb tot el meu bon humor vaig dir-li que ‘rectificar és de savis’ i que ara li tocava demanar-me perdó. Li va costar demanar disculpes, però ho va fer i tota la cua de gent va acabar aplaudint. Essent positius surten les coses bé. Com puc enfadar-me jo amb ningú portant un nas de pallasso?”.

Quan va veure el Fòrum per primera vegada li va crear una “sensació de fredor” i va pensar que es tractava d’aportar-hi “alegria, caliu i relació”. El cotxe i la moto ja existien, però ell va crear els personatges i ha anat donant forma a la seva manera personal de pregonar el “bon rotllo”: “Ens era igual si hi havia quatre persones o 40.000”.

Fins al mes de juny, Robert Gobern es va passejar pel Fòrum amb una moto de dos metres d’altura saludant a tothom amb els dits en forma de “V” i dient a qui se li posava per davant:  “Ei, cap problema!, t’estimo!, pau, company!”. “Això provocava que allò que al matí sembraves ho recollies per la nit”, assegura aquest “motorista de la pau”, perquè quan la gent se’l retrobava, li tornava la salutació. “És el que m’ha satisfet més: haver aconseguit l’objectiu que ens vam proposar de connectar amb la gent, donar bon rotllo i humanitzar l’espai del Fòrum, la qual cosa només es fa comunicant-se amb la gent. El personatge ha calat i ara els mexicans de Papantla m’han dit que hauria d’anar a Monterrey”. Un sociòleg que està fent un llibre sobre psicologia del Fòrum el va voler acompanyar, així que, què millor que vestir-lo de bomber per viure el personatge!, va idear Robert. “Al vespre ja no escrivia, ni res, sinó que es dedicava a fer de bomber”, explica, divertit, Robert Gobern.

A partir de juny, la companyia Industrial Teatrera, propietària de la moto, tenia un altre compromís i Robert Gobern es va haver d’adaptar al camió de bombers,  propietat de la companyia Letal. “Em va costar una setmana i mitja acostumar-m’hi, però ho vaig fer gràcies al nas de pallasso. Amb la moto aportava consciència, era el tema ‘pau i rock’n roll’;  i el camió, en canvi, era més festiu”, explica Robert Gobern, qui va ser contractat, en un principi, per sortir cada deu minuts a fer de pregoner i anunciar el que fos del Fòrum, “una feina que no hem fet mai”, explica.

“Nosaltres (ell i Òscar Balcells, l’altre bomber que l’acompanya) hem estat l’esperit lliure del Fòrum, perquè no hem tingut cap regidor que ens controlés els horaris de sortida, ja que no se’ns ha considerat mai espectacle.” El que han fet, però, ha estat un veritable espectacle de carrer,  “no, al carrer”, puntualitza Robert, ja que l’espectacle de carrer improvisa i aprofita els elements, la gent i l’arquitectura que troba.

“Primer vam pensar que ens renyarien perquè anàvem sense cap ordre allà on veiem que calia solucionar coses o calmar els ànims, però hem estat dels pocs prorrogats al Fòrum: M’encantava anar a les cues, les millors eren al Cabaret, als ‘Guerrers de Xi’an’,  al circ i al Gegant dels Set Mars, perquè, sense fer res, tenies tot un públic per a tu que, a més, no tenia intenció de marxar”, explica satisfet per haver tingut el regal d’un quòrum que molts artistes ja voldrien. Un dia va estar tres quarts d’hora als Guerrers de Xi’an “per renovar-los” i davant de qualsevol espectacle feia enquestes al públic perquè fos un “bon públic”. Com a premi els deia: “i ara..., comença l’espectacle”.

Assegura també que han creat una llegenda urbana perquè en veure’l sempre tan optimista, “ningú no ha vist mai un dia dolent al bomber”, la frase que corria entre els treballadors del Fòrum era: Què es pren el bomber abans de sortir?

“Jo no em prenc res, m’he alimentat de les cares de la gent. Notava el seu afecte, com si de dilluns a dimecres m’haguessin trobat a faltar, i això fa que t’entretinguis i estiguis sempre animat. L’únic risc que corria és que em titllessin de pallissa, però no ha estat així, i he d’agrair als treballadors i als visitants que jo hagi pogut donar més, perquè he rebut molt de la gent”, diu aquest bomber pallasso que a més de portar alegria i suavitzar les llargues esperes va apagar també un foc real a la cova del costat d’El Gegant dels Set Mars. A més, els bombers de veritat el van incloure a la seva foto de grup i “vaig tenir pluriocupació” al Cabaret: “vaig fer d’apagafoc al Cabaret perquè havien fallat els presentadors, i al final tot el públic va acabar fent el signe de la pau.”

Totes les coses que s’atreveix a fer ara Robert Gobern li feien por de petit: anar en moto, fer ràpels urbans o tirar petards; coses a les quals es va haver d’enfrontar durant els seus tretze anys amb Els Comediants. Es va formar a l’Institut del Teatre, va passar pel Centre Dramàtic, ha fet molt teatre de text, ha estat durant dos anys director artístic del Carnestoltes de Barcelona i ha dirigit La Passió d’Esparreguera, d’on és fill. Ara té companyia pròpia, “La Companyia de Teatre del Gobern (amb be alta) de Catalunya”, i és un freelance de l’espectacle.

El 3 d’octubre, ell i l’Òscar Balcells apareixeran amb la moto i el camió junts a Esparreguera, l’any vinent muntarà espectacles sobre Jules Verne i rutes literàries sobre Manuel Vázquez Montalbán i Pepe Carvallo i anirà 12 dies a Mèxic amb Els Comediants. De moment, com que s’ha acabat el Fòrum, se’n va de vacances a fer el camí de Santiago amb un record potent: “una nena que se m’acosta i em diu: ‘de part dels meus pares, del meu tiet i de la meva tieta, sou el millor del Fòrum’. I no és que siguem els millors, sinó que hem parlat amb la gent, i això s’agraeix.


ARCHIVOS ADJUNTOS:

Volver