Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Bruce Kent

Entrevistes

Bruce Kent
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
01/07/2004

Bruce Kent


L’any 1958 Bruce Kent va iniciar la seva tasca pacificadora des de l’organització Pax Christi al Regne Unit, quan era sacerdot. Ha estat diverses vegades president de l’International Peace Bureau, secretari general i president de la Campanya per al Desarmament Nuclear i president del Comitè per la Cultura de la Pau. Avui és membre de diverses organitzacions pacifistes i ha escrit dos llibres: Building the Global Village i Undiscovered Ends, aquest darrer autobiogràfic.

Què et va fer decidir a participar al Fòrum Barcelona 2004?
Sóc pacifista però sobretot pacificador, i sóc aquí per dialogar. El Fòrum parla dels temes que més m’interessen.

Que t’ha sorprès del Fòrum Universal de les Cultures - Barcelona 2004?
La quantitat de reunions interessants. Lamentablement et veus obligat a fer una tria. Amb tot, hi ha una bona organització, la gent és molt amable i tens tot el que necessites a la teva disposició.

Hi ha qui no ho troba tot tan perfecte
Hi ha gent que està programada genèticament per ser difícil.

Quin dia et vas sumar al carro dels pacificadors?
Penso que em vaig comprometre definitivament quan vaig conèixer un objector de consciència espanyol, a finals dels anys 50. El van posar a la presó i jo vaig intercedir per ell. Crec que totes les persones tenen una porta per obrir, i jo vaig tenir la sort que aquest objector vingués a trucar. Si hi ha algú que aconsegueix inspirar-te els millors valors, tu, jo i tothom som susceptibles d’acabar treballant per la pau.

Per què et vas retirar de l’exercici del sacerdoci?
Als anys 80 em vaig trobar amb què diversos bisbes britànics donaven suport a les armes nuclears com a poder dissuasori, i jo no podia acceptar-ho. Em van situar en un grup polític en què jo no volia estar i vaig deixar-ho. Però jo no he renunciat al millor del cristianisme, que és or pur: defensa de la vida, de la pau, etc. Tot i que també existeix el pitjor del cristianisme, que és horrible: el poder, la corrupció, la manipulació. De fet, en qualsevol organització es donen aquests comportaments. A la mateixa ciutat de Barcelona, n’estic segur, perquè som humans. I l’església és molt humana.


Pot existir un món sense violència?
Vull ser optimista perquè crec que l'home no és intrínsecament violent. De fet, la majoria dels conflictes de la vida quotidiana es resolen sense violència. Això no treu que el militarisme formi part de la nostra història, de la nostra llengua fins i tot. Quantes expressions militars utilitzem encara! Formen part de la nostra cultura, i hem de continuar lluitant perquè els mecanismes de la violència es dilueixin.


Què canviaries per fer del Regne Unit un país més pacifista?
En primer lloc el programa d'armes nuclears, que és fruit d'una absoluta il·lusió nacionalista. En segon lloc aconseguir que la població fos més activa en la democràcia, perquè més de la meitat dels britànics no els interessa el que passa més enllà del seu barri. Finalment tenim un altre gran problema, que és la droga televisiva: la gent passa una mitjana de tres hores davant la televisió, i tot el que diu la televisió és sagrat. Quan va morir Ronald Reagan ens volien fer creure que era un sant, i quan es va declarar la guerra a l'Iraq, que era justa. Si la televisió ho diu, és veritat.

Com a president de l’International Peace Bureau fins fa deu anys, quina va ser la millor experiència i quina la pitjor?
La millor va ser segurament visitar Hiroshima el 6 d’agost del 1980. Ser allà a les 8.15 del matí, en el mateix moment en què l’Enola Gay va llançar la bomba atòmica. Vaig viure emocions que no oblidaré. Els pitjors moments els vaig passar amb la premsa groga, que em va atacar sense pietat pels meus errors. Una vegada em vaig reunir amb el comitè central del partit comunista britànic i els vaig agrair la tasca que duien a terme per la pau, i la premsa sensacionalista va obrir l’edició de l’endemà: «Bruce Kent defensa els rojos». Jo hauria hagut de fer les coses de manera diferent perquè després em van retreure aquelles declaracions durant anys. Però el fet és que els comunistes van fer coses per la pau: assistien a reunions de pacifistes, participaven a les revistes de pau i en manifestacions contra la guerra, i mai volien dominar, liderar les situacions, simplement hi participaven. Però en aquella època tot el que venia de l’est era malèvol.

Un pacificador té més feina avui o fa quinze anys?
Sens dubte avui, perquè no hi ha pau sense justícia i vivim en un món molt injust. Hi ha mil milions de persones que viuen amb menys de dos dòlars al dia, i actualment hi ha prop de 25 guerres en curs, sobretot dins els Estats.

Quin desig demanes al Fòrum Barcelona 2004?
He tingut l’oportunitat de trobar gent de les parts del planeta més remotes i espero que el Fòrum creï una xarxa consolidada de persones que potenciïn els millors valors humans.

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

Roda de premsa - Cultures del treball

El test
Un lloc per viure/visitar
M’encantaria visitar el pol sud.
El millor invent
L’anestèsia.
Què volia ser de petit
Un soldat, un sacerdot i un advocat.
Què es posa per dormir?
Pijama.
Un somni
Un món on les persones deixin de matar.
Plat preferit
Risotto.
Una mania
Voldria que la gent despertés de la ignorància.
Un llibre
El poder i la glòria, de Graham Greene.
Sent admiració per...
Franz Jagerstatter, un pagès cristià i austríac amb tres fills, que va ser afusellat perquè no acceptava el Tercer Reich.
Una dita
Es cacen més mosques amb mel que amb vinagre.