Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Astrid Hadad

Entrevistes

Astrid Hadad
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
25/08/2004

Astrid Hadad


Astrid Hadad arriba apressada al vestíbul de l'hotel després d'haver estat el dia anterior al llit amb febre. Aquesta artista mexicana desprèn vitalitat i aquesta força la bolca cada dia a l'escenari del Cabaret del Recinte Fòrum després d'una trepidant gira per tot Europa durant tres mesos que l’ha deixat «col·lapsada». El seu espectacle malgasta força, amb una posada en escena arriscada i valent, barroca, encara que –diu– «és només un extracte del veritable espectacle».

Com va començar
Astrid Hadad es va criar en un petit poble de Mèxic. «És un país barroc. Vaig créixer amb aquestes imatges. Mèxic és un país acolorit i amb molt rigor catòlic. També n’he tret imatges religioses, perquè vaig créixer amb tot plegat», diu. El maquillatge és també exagerat, «basat en l'expressionisme alemany, perquè jo provinc del teatre». Astrid dissenya també uns vestits impossibles, que es debaten entre el kitsch i la més absoluta modernitat.

Al seu Mèxic natal, Hadad assegura que va iniciar «una recerca gairebé autodidacta. He passat per les escoles com un sospir». L'artista va investigar sobre el cabaret i va acabar barrejant les antigues carpes mexicanes, llocs on actuaven còmics que ironitzaven sobre la política, amb el cabaret de Bertolt Brecht. La classe política mexicana i els Estats Units, «el meu monstre favorit», han centrat el sarcasme de Hadad «per deformació professional, ja que jo vaig estudiar Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Autònoma de Mèxic». «A més, jo volia fer moltes coses, estava plena d'idees de la revolució i del moviment del 68, que era molt important. Jo buscava alguna cosa que omplís el que volia, que era l’artístic, però sense estar exempt del polític», afirma.


El seu baptisme de foc es va produir el 1984, quan va culminar una gira de dos anys per Europa. A partir d'allà va començar en solitari. «Cantava, feia el vestuari, els esquetxos, ballava... –recorda–. A Mèxic ningú no va entendre la meva feina. Encara que no era com el cabaret alemany, sí que es barrejaven diverses disciplines: el teatre, la música, la dansa, la plàstica, la crítica...


Em vaig haver d'exportar perquè m'importessin a Mèxic.» I, amb aquesta idea, els amics artistes d'Astrid Hadad van organitzar una subhasta per recaptar fons i portar el seu espectacle a Madrid. «I va ser un èxit. Van començar a convidar-nos a festivals.» Aquell primer espectacle era «una tragicomèdia pateticomusical».

L'actual espectacle
L'actual espectacle d'Astrid Hadad al Cabaret del Fòrum està format per un compendi de cançons, les preferides de l'artista, cadascuna de les quals està amanida amb un vestit cada vegada més absurd i ple de simbolismes, fruit d'una prolífica imaginació i «sempre esquitxat amb crítica política, que vaig adaptant als llocs on vaig. Aquest és un extracte petit del que faig i sempre em renyen perquè m’acabo passant», afirma divertida.

La política és el tema omnipresent a tots els seus espectacles, «contra els Estats Units, que és el meu monstre favorit, també m'he posat amb Aznar i he criticat la televisió: aquest opi en què s'ha convertit. És un estupiditzant impressionant, igual que a Mèxic. Per això dic que tenen moltes coses en comú els mexicans i els espanyols», ironitza.

L'artista assegura que a tots els seus personatges hi ha moltes coses d'ella mateixa. «Jo, al principi, feia molt la dona ingènua, de poble, apallissada pels homes i enganyada. Però, a la vegada, també apareixia la femme fatale, la dona terrible, contestatària.» Astrid Hadad havia trobat per fi el seu personatge: totes les dones. «Totes portem totes les dones dins, el que passa és que no ens atrevim a expressar-les. La majoria dels meus espectacles són una defensa de la dona, de mi mateixa, que em van educar per casar-me...» Per a l'artista, «totes les reflexions que es plantegen en l'espectacle «expressen el sentiment de moltes dones, que és el de la independència, el d'expressar-te com tu vulguis. Per a mi –continua– han estat anys de lluita on a vegades em desesperava massa pensant que no passaria res amb la meva vida ni amb la meva carrera».

El seu futur
Finalment van passar moltes coses. Ara, quan Astrid Hadad acabi el seu espectacle al Fòrum, el 22 d'agost, l’esperen els Estats Units i, l'octubre, el prestigiós festival de música Womex 2004, a Alemanya: «És un honor que t'hi convidin». Mentrestant, està donant els últims retocs al seu cinquè àlbum, Se me perdió el punto G, un disc de rumba i son cubà. Per a més endavant, el seu objectiu és escriure un musical mexicà, «com els musicals de Broadway, però molt ranxer, escrit per nosaltres».

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

Astrid Hadad