Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Lenny Kravitz

Entrevistes

Lenny Kravitz
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
15/06/2004

Lenny Kravitz


Lenny Kravitz ens ha concedit una entrevista en exclusiva per al Fòrum Virtual.
Soul, funk, reggae, rock dur, psicodèlic, folk, balades... amb aquest equipatge musical no és estrany que ningú no hagi estat capaç d'etiquetar aquest artista americà.

Gràcies a tots els usuaris que han participat

Quines són les influències musicals que han marcat la teva apreciació de la música, des dels inicis fins ara?
Tot, no discrimino res, escolto tot tipus de música que et puguis imaginar, jazz, country, gospel, blues, soul, rock, folk, tota mena de música.

En quines experiències et bases quan composes les cançons? De quina manera influeixen les teves conviccions en aquest procés?
La música és la meva vida, és una reflexió del que estic vivint, és molt senzill. M’agrada molt escriure cançons, i totes tenen alguna relació amb la meva vida.

Quants instruments toques?
Toco molts instruments, tants que ja he perdut el compte. De fet, toco qualsevol tipus d’instrument.

Diguem quin instrument no toques.
No toco la tuba.

Com a músic multidisciplinar, no t’agradaria treballar amb altres músics com tu?
Crec que no m’agradaria tocar amb algú a qui li agradés controlar-ho tot com a mi. M’ho passo molt bé amb el meu grup i ens portem bé a l’escenari. Jo toco a l’estudi per expressar-me. Déu em va donar el regal de poder tocar instruments i he de tocar, aquest és la gran oportunitat que tinc.


Què coneixes de la música espanyola? Barrejaries la teva música amb el flamenc, en què la guitarra és l’instrument principal?

M’agradaria venir aquí i estudiar flamenc, és un art molt seriós i el respecto molt, per a mi és molt similar al blues, evoca la mateixa passió, el mateix sentiment, és una música que surt del cor. Potser un dia... Seria un somni venir a Espanya i quedar-m’hi un parell d’anys i que algú m’ensenyés a tocar flamenc.


Quan gravaràs un disc en directe?
No ho sé, he volgut fer-ho durant molts anys. Afortunadament durant aquesta gira tinc una banda meravellosa. Està funcionant molt bé i seria un bon moment per gravar en directe.

Com t’agradaria ser recordat en el món de la música?
No tinc cap control sobre això, només necessito saber que ho vaig fer el millor que vaig poder i que vaig ser sincer amb mi mateix, això és l’únic que m’ha de preocupar.

Quina és la sorpresa més gran que has tingut mai a l’escenari?
No ho sé, cada nit és diferent, mai no saps què passarà ni com serà. Recordo cada nit que he tocat, totes van ser genials, no m’agrada comparar-les. Si amb sorpresa et refereixes a si un elefant ha creuat l’escenari quan estava tocant, doncs no, nosaltres només pugem i toquem.

Parlem de Baptism, el teu últim àlbum. Segons les teves paraules, «un àlbum revelador que ret un tribut a les coses bàsiques de la vida». Quines són les coses bàsiques de la vida, segons Lenny Kravitz? Per què aquest canvi sobtat?
Canviar és créixer. Jo estic creixent com a persona i aquest disc reflecteix on sóc ara mateix. Per a mi ha estat com tornar a néixer espiritualment i musicalment i aquí és on em trobo ara mateix, en un moment en què estic tornant a començar. És com una mena de procés d’aprenentatge i ara estic aprenent a aplicar millor aquestes coses en la meva vida.

Tornaràs al rock essencial o vols continuar provant nous estils?
Per a mi es tracta de música, no penso en els estils, escric tot el que em passa pel cap i faig servir tot tipus d’instruments per a aquestes cançons, així que no et puc dir què faré demà perquè no en tinc ni idea, però estic obert a tot, a tots els canvis.

Creus que Baptism és el resultat dels teus primers cinc discs o creus que marca una ruptura?
Això va com va, cada disc és un pas en la meva vida, és part del viatge. Els anteriors discos encara resisteixen perquè representen aquella època, i aquest representa el moment actual. És un camí que avança, però sense aquells discos i sense aquelles experiències jo ara no seria aquí.

La imatge de l’artista també pertany al seu públic?
La imatge que el públic té de tu és tot el que en perceben, tothom té una opinió, la seva pròpia visió, així que no sé quina és la meva imatge pública, no en tinc ni idea; si preguntes a cent persones te’n donaran diferents respostes, així que he de ser jo mateix, perquè la gent en farà la interpretació que vulgui.

Com t’agradaria canviar el món amb la teva música?
Estic intentant canviar, estic intentant créixer, però en d’altres moments només intento ser jo mateix. No intento canviar el món, només vull oferir el regal que Déu m’ha donat, i si algú s’emociona amb això, doncs, és meravellós. Jo aprecio molt que la gent s’emocioni amb la meva música, de veritat. És un regal que algú et digui que una cançó el va ajudar o el va decidir a prendre una decisió en la seva vida. És un gran regal.

T’has posat algun cop en la pell dels teus fans? Eres fan d’algun artista quan eres més jove?
I tant que sí, encara sóc fan, encara m’emociono amb la música. Encara m’agraden els artistes que escoltava quan era petit, així que recordo perfectament què és ser un fan, no he canviat gens.

Quina és la bogeria més gran que has fet com a fan pel teu artista favorit?
No era el tipus de persona que volia que li signessin un autògraf, o que perseguia els artistes, simplement m’agradava anar als concerts, estudiar els seus discos, gaudir de les actuacions en directe; he conduït durant hores, moltes hores, travessant diferents estats, per poder anar a un concert, i m’havia d’asseure al pitjor lloc, al final de tot, però tot i així m’ho passava molt bé.

“Where are we runnin’ “ (cap a on anem), Lenny?
No ho sé, ja ho veurem quan arriben al final. Jo intento acostar-me a Déu, estar-ne cada dia més a prop.

Explica’m alguna cosa sobre la pel·lícula que vols fer.
És una pel·lícula que es diu Barbecues and Bar Mitzvahs, és una peça semiautobiogràfica. Tracta de les cultures, de l’amor, de temes de família. És com la vida mateixa. Encara no he començat a rodar-la, només és un projecte.

Agraïm la col.laboració de:
EMI Music (Virgin Records)
Hotel La Florida,Barcelona

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

Salutacions als usuaris de la web Lenny Kravitz en concert
Entrevista a Lenny Kravitz (Primera part de l'entrevista) "Baptism" (Segona part de l'entrevista)
Escolta el seu darrer single El test (Tercera part de l'entrevista)

El test
Un lloc per viure / visitar
A qualsevol lloc.
El millor invent
Una màquina per acabar amb l’odi del món.
Què volia ser de petit?
Músic.
Que li preguntaries a Lenny Kravitz
Res, no sóc dels que fa preguntes. Només escoltaria música. A la música, hi és tot.
Un somni
L’estic vivint.
L’últim CD que has escoltat?
No he escoltat res en mesos. Només la meva música, perquè m’havia de preparar per a la gira, ja que no escolto la meva música sovint.
El teu llibre preferit
Podem començar amb la Bíblia.
El que més li molesta
la crueltat.
Sent admiració per...
El meu avi.
Una dita
«God bless the child that’s got his own» (Billie Holiday).