Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Evarist Vilà

Entrevistes

Evarist Vilà
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
19/08/2004

Evarist Vilà


Fa ja mig segle que Evarist va començar a alliberar la seva energia ajudant els altres, treballant en equip, col·laborant amb els altres. Com a part d’allò que ell anomena «formació de pur escoltisme», es va fer boy scout als 7 anys i ara, amb 59, segueix sent un voluntari dedicat i consagrat a tot allò que calgui fer. A la seva família també hi ha d’altres com ell: es tracta d'una mena de clan en el qual tots treballen com a voluntaris en un lloc o un altre.

«Fa més de vint anys que vaig començar a oferir la meva ajuda en l'Asociación Española contra el Cáncer, el que ara és la Liga Oncológica, de la qual també en sóc voluntari. Hem fet de tot: recollir diners per a medicaments, ajudar els malalts», explica Evarist en una conversa ràpida, agitada, plena d'energia, característica que sembla haver modelat definitivament la seva personalitat.

La vocació d'ajuda i de lideratge va començar a notar-se de petit quan, amb nou anys, la seva guia en els boy scouts li va donar la responsabilitat de guiar un grup de companys al bosc, i quan als onze li va assegurar: «Seràs sempre un nen, encara que siguis un guia». Aquesta part de la seva personalitat no només la desenvolupa en les seves bones relacions amb els nens, sinó gaudint de la seva feina com a propietari d'una fàbrica de joguines.

Evarist afirma que ha vist moltes coses tristes en la seva vida, però com a voluntari la seva millor experiència i a la vegada una de les més tristes ha estat treballar com a portalliteres a Lourdes, durant els pelegrinatges dels malalts.


«Abans calia canviar de tren en lliteres els malalts que venien des d'Espanya i ajudar-los a travessar la frontera francesa; jo vaig treballar-hi com a portalliteres i va ser una experiència que no oblidaré mai pel que va significar a nivell personal».


Explica que hi ha coses que esperava veure però que pensava que no veuria en tota la seva vida, però finalment la sort li ho va permetre. «Una d'elles van ser els Jocs Olímpics de Barcelona i ja els vaig veure, i l’altra un esdeveniment com el Fòrum, així, gran, variat, on es tractessin temes com els que hi ha aquí, la pau, la sostenibilitat. D'aquest tipus d'esdeveniments se’n parlava fa molts anys i jo vaig pensar que mai els veuria».

Amb els seus 59 anys, a Evarist Vilà li agrada molt esquiar, anar en bicicleta i moto i, sobretot, viatjar. Fa tres mesos va decidir aprimar-se i no va recórrer a cap mètode convencional de fer exercici, sinó que va decidir anar a treballar a la fàbrica de joguines a les cinc del matí cada dia: «El pla d'aprimament ha donat resultats», assegura.

Considera que «està bé que els governs recolzin els voluntaris, com aquí a Catalunya, on rebem molta ajuda de l'administració. Crec que pot anar en paral·lel que, d'una banda les administracions facin el que els correspon i, d’una altra, permetin que treballem, ja que també hi ha moltes persones que a nivell privat ajuden els voluntaris».

Com a participant en la 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE, Evarist va d'una banda a l'altra, ajudant els que acaben d’arribar d'altres parts del món en afers pràctics com maletes extraviades, o col·laborant en el que demanin a cada moment, cosa que no li impedeix que a la nit «vagi a les festes de Gràcia a fer un tomb i sentir rock and roll amb les meves nebodes».

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

Acte d’inauguració de la Conferència Mundial del Voluntariat