Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Keziah Jones

Entrevistes

Keziah Jones
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
15/07/2004

Keziah Jones


El seu darrer àlbum ens porta un retorn progressiu a la seva llar, a les arrels africanes. Rumb a Lagos. Com si, després de 34 anys, aquell home a qui quan tenia vuit anys van enviar a Anglaterra a una escola privada rera l’altra, aquell home que en realitat s’anomena Femi Sanyaolu, hagués pres la decisió que d’ara endavant l’exili seria l’element primordial de la seva vida.
Exili no és la paraula més adient; Keziah Jones sempre ha estat a cavall entre Nigèria i Europa.

Com ens definiríeu la vostra música?
En línies generals, diria que és folk afromodern amb lletres amb contingut, elements de jazz, blues i folk. Tot i que en essència es tracta de música africana moderna, no pertany al gènere músiques del món com a tal, és més aviat una versió moderna de la música africana.

Què en penseu del fet que hi hagi gent que compari la vostra música amb la de Jimmy Hendrix o Terence Trent D’Arby?
Bé, crec que són molt generosos. Hendrix és genial, TTD és bo en el seu estil, però cal recordar que jo provinc de Nigèria i allò és molt, molt diferent; et dóna una altra perspectiva a la teva mentalitat musical. Jimmy és americà i Terence mig americà. Sóc del parer que abans que hi hagués l’experiència de l’Amèrica negra, existia l’experiència africana, que és d’on jo vinc. M’afalaga que em comparin amb gent tan bona. Però jo penso que la meva música és única i diferent, encara que gràcies de tota manera.

Se us veu sorprès, però no sóc el primer a dir-vos-ho…
Ja ho sé, ja ho sé que se’m compara amb Hendrix.


Qui inspira Keziah Jones?
El senyor Jones s’inspira en un munt de llocs! En un munt de llibres, llegeixo molts llibres, molta ciència-ficció. A Nigèria mon pare va ser en general la principal influència en la meva vida. Em va enviar a l’estranger de ben petit, jo tenia 8 anys, i de sobte em vaig haver de reorganitzar totes les idees per sortir-me’n, d’aquella situació. Ell va ser una gran influència.


Musicalment, Fela Kuti, que també era músic, va ser una gran d’inspiració, Jimmy (Hendrix), Miles Davis… Molts dels paios americans d’abans. També em va molt el gospel. De fet, escolto molts estils musicals diferents i vario de la literatura a la música. Així que la inspiració em ve d’una gran varietat de fonts.

Un dels tres temes principals del Fòrum és la diversitat cultural. No creieu que moltes de les vostres cançons podrien ser l’himne del Fòrum –Barcelona 2004?
Ho podrien ser si jo realment les concebés prenent la barreja d’aspectes culturals diversos com a vehicle d’expressió de la meva música. Si el Fòrum és una via per unir cultures diferents i trobar el camí per comunicar-se i establir un gran diàleg, llavors, sí. Això és el que jo faig amb la música, podeu triar i remenar entre les meves cançons, tinc quatre àlbums amb bon material per poder escollir.

Penseu en alguna cançó en particular?
N’hi ha moltes, de cançons. Mmm… Sí... podríeu escollir Free your soul (Allibera el teu esperit) del primer treball o Rhythm is love (El ritme és amor), en podríeu escollir tantes.

Heu publicat quatre àlbums fins ara, podríeu explicar-nos una mica l’evolució entre cadascun?
Vaig començar de molt jove i ara sóc molt més conscient del que faig. Em sento molt més còmode amb el meu instrument, domino més les lletres de les meves cançons. Al principi, la meva música, per dir-ho d’alguna manera, estava en procés d’aprenentatge de la música afroamericana, però des d’aleshores he evolucionat per retornar a Nigèria, per retornar a les arrels principals de la seva música, i aquest fet es reflecteix de manera evident en aquest quart treball Black Orpheus (L’Orfeu negre), on es poden trobar moltes referències a Nigèria. S’ha produït un salt en la manera d’escriure cançons. La manera en què ara construeixo la música no és espontània i prou, hi ha un bagatge cultural al darrere. En termes generals podríem dir que és una evolució. M’agrada creure que vaig creixent com a músic. Tinc sort d’estar en un segell que em deixa fer la música que a mi m’agrada sense pressionar-me ni comprometre’m, cosa que avui dia és poc habitual. Diria que la meva música ha crescut per fer-se més gran, més ambiciosa. Aquest darrer treball és molt més simfònic, s’assembla al gospel, les veus són més complexes; són més ampul·loses i tenen més profunditat, diria jo, i les lletres són menys innocents.

Créixer significa més comercial?
Créixer significa que les idees musicals són molt més fàcils de comprendre. Així que en part, sí. Són més simples i hi ha més gent que hi pot arribar. Si això vol dir ser més comercial, perfecte, perquè podem accedir a molta més gent.

Musicalment parlant, quins són els vostres plans en un futur no gaire llunyà?
Espero seguir en la trajectòria de Black Orpheus, la trajectòria de la música folk africana i simfònica. També vull compondre un altre àlbum quan acabi la gira, que finalitza a l’agost. Llavors, em posaré a compondre i confio que, en un any o dos, el tindré enllestit per publicar-lo. Durant aquest temps, aniré als EUA perquè estic molt interessat a seguir la meva música allà. A més, també faig art. Exposo a París, això em durà una mica de temps, i després algú em va dir d’escriure material per a pel·lícules, dibuixos animats. Es tractaria de fer bandes sonores. Bé, en línies generals, vull expandir-me i anar a llocs on normalment no vaig, Sud-amèrica, per exemple, o Austràlia. Per acabar, la culminació d’aquest període de dos anys és organitzar un festival a Nigèria, a Lagos. Allí se celebra un gran festival i el meu desig és muntar alguna cosa semblant amb uns amics per portar la música africana a l’oest, a Nigèria, aquest és el meu pla final.

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

Inspiració Trajectòria
Test

El test
Un lloc per viure / visitar
M’agradaria viure en un indret de Nigèria que s’anomena Ife.
El millor invent
La roda! Els avions, els amplificadors de les guitarres…
Què volia ser de petit?
Pilot, per volar ben amunt.
Què es posa per dormir?
Res.
Un somni
Dominar el meu art fins al punt de mobilitzar la gent.
Plat preferit
Sóc vegetarià, així que verdures i cereals, el meu menjar és molt bàsic.
El darrer CD que us heu comprat
Un CD de Greg Tate.
El que més li molesta
La incomunicació.
Sent admiració per...
La gent que almenys procura fer allò que els surt
de dins.
Una dita
«així és».