Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Godfrey Reggio

Entrevistes

Godfrey Reggio
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
03/09/2004

Godfrey Reggio


Godfrey Reggio, el director de la trilogia, és l’inventor d’aquest nou estil cinematogràfic. Els seus documentals descriuen la realitat i rebutgen totalment la ficció i la utilització d’actors i escenaris.

La trilogia, formada per les pel·lícules Koyaanisqatsi, Powaqqatsi i Naqoyqatsi, és una sèrie d’imatges poètiques amb molta emotivitat. El resultat és un recull d’assajos visuals i sonors —amb música a càrrec de Philip Glass— que parlen de l’impacte destructiu del món modern sobre l’entorn.

D’on va sortir la idea per a la trilogia Qatsi? Té alguna cosa a veure amb la seva vida experiència personal?
Sí, jo treballava amb grups marginats a la barrera del nord de Mèxic i en aquell temps jo era monjo, i com a tal no veia els mitjans de comunicació en absolut. Gràcies a un altre germà vaig veure la pel·lícula Los olvidados, no era una pel·lícula d’entreteniment; era virtual, em va commoure profundament, crec que he vist aquesta pel·lícula 150 vegades amb els membres dels grups. Em va fer pensar en el poder que té el cinema per arribar a les persones. Buñuel és el gran mestre, però em va motivar a trobar la meva pròpia veu en el cinema.

A les seves pel·lícules, és molt crític amb la tecnologia, però no creu que és una contradicció que utilitzi tecnologia per demostrar aquesta crítica?
És una contradicció total! Estic abraçant deliberadament allò que qüestiono. M’ho miro com una vacuna, si no vols agafar la febre groga, t’has de posar febre groga al cos. A mi m’interessa comunicar, per tant, comunico a través del poder de les imatges, que és l’ofrena de la tecnologia i jo faig això per qüestionar-ho.

On creu que seríem si la tecnologia no avancés tan de pressa?
És difícil de dir, no podem tornar al passat, la tecnologia és aquí per quedar-se. Jo no puc fer altra cosa que mirar els països de l’hemisferi sud, gent que no ha viscut el boom de la tecnologia però que ha creat habilitats humanes de les comunitats, i avui dia aquestes comunitats estan en perill. Nosaltres vivim en la tecnologia, en aquest sentit, la tecnologia és l’esdeveniment més extraordinari dels darrers 7.000 anys, ens ofereix el llenguatge de la imatge, del nou imperi.


Fins que un no es compromet
(Johann Wolfgang von Goethe)

Fins que un no es compromet sempre hi ha dubtes,
la possibilitat de retirar-se, sempre ineficàcia.
en tots els actes d’iniciativa i creació,
hi ha una veritat elemental,


i ignorar-la mata innumerables idees i plans esplèndids:
en el moment en què un es compromet definitivament, la providència també es mou. Tota mena de coses passen per ajudar-nos, coses que si no mai no haguessin passat.
Una sèrie d’esdeveniments deriven d’aquesta decisió,
i posen a favor d’un tot tipus d’incidents imprevistos i trobades
i ajuda material que cap home hagués somiat que passarien.
Qualsevol cosa que puguis fer o somiar, comença-la.
La intrepidesa amaga caràcter, poder i màgia.

És ben sabut que el 50% d’una presentació audiovisual està feta d’imatges, i l’altra meitat, d’àudio: música o paraules. Si hagués hagut d’afegir paraules a la seva pel·lícula, quina llengua hauria triat? Amb subtítols en quina llengua?
Bé, jo ja vaig triar, vaig triar el mitjà de la música, perquè la música presagia una comunió directa amb l’ànima de l’oient. Busco una composició original que pugui comunicar directament amb els sentiments de la gent. Si vull comunicar el sentit, aleshores utilitzo paraules, i si vull comunicar sentiments, utilitzo l’art. Així, doncs, a les meves pel·lícules la música és anàloga amb la imatge.

Per què va escollir el compositor Philip Glass per a la banda sonora?
Quan vaig sentir Philip Glass, va ser com una revelació per a mi, vaig dir que era la persona amb qui jo volia treballar, vaig tenir la impressió que la seva música era molt cinematogràfica. Té una estructura polirítmica i, a més, procedeix de la tradició hindú, índia, s’acosta més a un jazz progressiu. La manera que té de compondre la seva música no és espontània; és una nota que puja constantment i mai no arriba a dalt de tot, però que sempre és més alta.

El director de cine Peter Greenway, que també ha treballat amb Philip Glass, diu que durant cent anys hem estat fent pel·lícules que no són més que literatura il·lustrada, i que hauríem de buscar un nou llenguatge, «pel·lícules d’idees, no anècdotes o arguments». Què en pensa, d’això?
Hi he d’estar d’acord, això no vol dir que els arguments no siguin interessants, o que un pel·lícula hagi d’estar atrapada pel format teatral de l’escenari. A les meves pel·lícules elimino aquesta caracterització, m’he quedat sense fons. Agafo el fons i el converteixo en primer pla.

Quin és el procés de documentació abans de fer una pel·lícula? Fa servir imatges d’arxiu, o les imatges s’enregistren in situ per a la pel·lícula?
En el cas de les primeres dues pel·lícules, es van filmar gairebé amb fotografia original. En el cas de Naqoyqatsi, vaig torturar les imatges amb tecnologia, així que considero aquesta darrera pel·lícula totalment fotografia original, tot i que el 80% de les imatges són d’arxiu, no vaig fer servir cap imatge tal com me l’havien donada, les vaig fer servir després de manipular-les.

Pot explicar-me de què tracta el seu pròxim projecte?
El títol del treball és Savage Eden [Edèn salvatge], Edèn, per descomptat, és el Déu del Paradís de la referència bíblica, i el tema serà l’«isme», el punt de vista de la pel·lícula és que quan el principi físic i metafísic de la vida s’ensorra, això porta a la ideologia, al destí, al control del comportament humà a través del feixisme utòpic. Quan la perfecció es converteix en l’enemic del bé. Aquesta pel·lícula qüestionaria la perfecció de l’«isme» de la ideologia.

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

L'idea de la trilogia Sobre els rodatges
Projectes Test

El test
Un lloc per viure / visitar
el desert del sud-oest americà
El millor invent
el llenguatge, em diu qui sóc
Què volia ser de petit?
Un playboy
Un llibre
Less than one, de Joseph Brodsky
Un somni
entendre els sentiments que tinc dins meu
Plat preferit
«Gambo», una sopa de marisc
Una pel·lícula
Los olvidados, de Luis Buñuel
El que més li molesta
mirar al sol
Sent admiració per...
els meus mestres
Una dita
«Fins que un no es compromet» (Johann Wolfgang von Goethe)*