Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Loquillo y Los Trogloditas

Entrevistes

Loquillo y Los Trogloditas
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
24/09/2004

Loquillo y Los Trogloditas


Loquillo y Los Trogloditas van néixer a principis dels anys setanta com a pioners del rock en castellà juntament amb bandes com Los Rebeldes o Gabinete Caligari. L’any passat van complir 25 anys en l’escena musical espanyola. José María Sanz, Loquillo, va ser un dels primers rockers espanyols que van formar una autèntica banda de rock juntament amb els Trogloditas, músics com Jordi Vila, Josep Simón i Ricard Puigdomènech.

Qui us va donar la primera oportunitat i com va anar?
La primera oportunitat me la vaig donar a mi mateix. Vaig pujar a un escenari per la cara. Vaig començar a fer cors de Johnny B. Good l’any 1976. Més tard, l’any 1978, em van dir pel carrer que per què no cantava en un grup de rock. Ja feia temps que ho feia, i vaig acabar cantant clàssics del rock’n’roll al club Tabú de la Rambla. Cantava en «spanglish» i no ho feia malament.

Dius que estàs obert a noves músiques sempre que no siguin clons, creus que encara queden músiques per inventar?
Sí, és clar que sí. Estic tip de sentir els típics vells que fa temps que estan en el negoci i diuen que en música ja està tot fet, i crec que és quan ja no t’interesses per les coses. Tot té una arrel en algun lloc. Nosaltres barregem rock amb sons francesos, pop, etc. Simplement, crec que qui diu això és que s’avorreix molt.

Què en penses, dels que ara fan música revival dels 60, 70 i 80, l’edat d’or del pop-rock espanyol?
Pregunta delicada. Tot depèn de qui i de quins revivals es facin. En aquest país hi ha la tendència a copiar amb molt mal gust. Nosaltres interpretem cançons amb què ens hem criat sense cap altra intenció que recrear-les. Per als revivals ja tenim totes les orquestres i els «triunfitos», que fan còpies vulgars.


Té molts enemics Loquillo y Los Trogloditas?

Sempre he cregut que la qualitat d’una persona es mesura per la qualitat dels seus enemic. Jo tinc els més grans, per això dec ser la hòstia. Dic les coses que penso; no som artistes políticament correctes.


Estem massa acostumats a sentir artistes que venen mòbils, que salven balenes, etc., però aquests no van més enllà i no són capaços de ficar el dit a al ferida.

Les multinacionals discogràfiques són les responsables indirectes de la pirateria?
Sí, en part. Hi ha molts responsables de la pirateria. Tot comença quan es passa d’LP a CD. El cost del CD és molt més barat i es creia que s’abaixarien els preus, però no va ser així. Els costos actuals son altíssims, i hi afegiria que els sous que guanyen els executius de les companyies discogràfiques són salvatges. Hauríem de començar per aquí, reduint aquests marges. Fa cinc anys no hi havia tanta pirateria i tot funcionava millor: sous normals i una indústria discogràfica estable. Que comencin ells a retallar-se els sous! Aquesta és la mare dels ous!

La joventut ha decidit conformar-se amb el que proposa la televisió?
Jo no em vaig conformar i la tele d’aleshores era semblant a l’actual. Hi havia programes com Gente joven, d’on va sortir Mecano. La televisió que es fa ara, la pública, només es diferencia de la tele franquista en el color i en el blanc i negre. La tele hauria de formar i no desinformar la gent. Des que van aparèixer els culebrots el 1988, hem anat cap a la cultura de la ignorància. Operación Triunfo és la gran aportació musical que ha fet Catalunya a la indústria discogràfica, ha estat un pas cultural cap enrere i ha fet mal a companyies independents i a bandes amb un nivell mitjà de vendes. És el triomf de la mediocritat.

Què té Arte y ensayo que no tinguin els discos anteriors?
És un pas endavant més. No ens hem quedat en el que fèiem sempre. Repto qualsevol banda de rock a fer el que hem fet nosaltres en aquest disc: barrejar cançó francesa amb cançó de surf, sons de Neil Young, etc. Quines bandes de 15 o 20 discos encara poden aportar alguna cosa i no es queden en el seu passat gloriós? Quines segueixen un viatge endavant?
Seguim vivint. No ens tanquem en una masia de l’Empordà per escriure cançons.

Amb qui t’agradaria compartir escenari?
Més aviat, qui vol compartir escenari amb nosaltres? Per exemple, en el Fòrum tindrem el plaer de compartir escenari amb Los Tigres del Norte, una banda que ens encanta. L’esport sempre ha estat present a la banda i sempre que sortim ho fem per guanyar. Tant me fa qui hi ha davant, surto a arrasar. Hem tingut l’oportunitat de tocar amb els Rolling Stones i amb Aerosmith, i per raons burocràtiques no ho hem fet. Vam mantenir la nostra identitat davant la possibilitat que els drets d’autor anessin a parar a un altre lloc. Nosaltres som una llegenda a Espanya i en som conscients.

Quins projectes tens per al futur? Explica’ns alguna cosa sobre la pel·lícula Mujeres en pie de guerra en què esteu treballant.
Mujeres en pie de guerra és el nostre passat, és la memòria històrica del nostre país des del punt de vista de les dones. És un recorregut de 40 anys, des de la Guerra Civil espanyola fins a la fundació de Comissions Obreres (CCOO). Ha estat un treball emocional molt intens, un projecte autogestionat que s’estrenarà d’aquí a un mes a Barcelona i Madrid. Estem molt orgullosos d’haver-ho aconseguit.

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

Els inicis Present i futur
El Test

El test
Un lloc per viure / visitar
Sant Sebastià
El millor invent
El llit
Què volia ser de petit?
Astronauta
Un disc preferit
London Calling, de The Clash
Un somni
Uf!, passo...
Plat preferit
La paella
Què li preguntaries a Loquillo?
No m’atreviria a preguntar-li res
El que més li molesta
La falta de nivell de la classe política
Sent admiració per...
Johan Fernández, Mendiluce i Yves Montand
Una dita
Hi ha gent que es guanya la vida i gent que se la juga. Nosaltres sóm dels segons