Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Moisés Mendelewicz

Entrevistes

Moisés Mendelewicz
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
16/08/2004

Moisés Mendelewicz


« Había una vez truz...», diu Moisés quan li proposes l'encapçalament d'un conte tradicional. Moisés Mendelewicz és un conta contes de Costa Rica establert a Mèxic que ha passat per al Cafè-Concer-te del Fòrum. Quan li demanem que transformi una notícia en història escull el part meteorològic, amb les isòbares i tots els vents del nord, les tempestats es converteixen en pura música interna a ritme de conte... i t'oblides del temps.

Aquest ofici va néixer fa uns vint anys, «no sé què va haver de passar als anys vuitanta», i ell ja en fa quinze que reprèn la tradició oral de tot el món. Als 23 anys (ara en té 53) va ser titellaire, va començar a dir textos de memòria, va seguir amb la dansa i espectacles de teatre a Mèxic i ara té tallers per ensenyar a contar contes, com a teràpia de creixement interior, «perquè aprendre a contar contes transforma les persones». Ho fa perquè li agrada, no pretén canviar res més que a si mateix: «Jo m’explico a través dels contes», diu aquest estudiant de químiques i del mar. Té una llista de contes per a cinc hores seguides. Potser perquè de nen «no em van explicar cap conte».
Encara que el seu repertori és més gran, Moisés Mendelewicz té «vuitanta contes injectats a la sang», els vells contes de la tradició oral de tot el món que ha integrat en les seves cèl·lules i que li serveixen en els moments més difícils, com avui, que acaba d'arribar de Ciutat de Mèxic i s'ha enfrontat a un públic adult. En poc temps, tan sols vint minuts, els ha personificat el conte àrab El pájaro de la libertad, que acaba amb la moral «la llibertat no es dóna, la llibertat es pren»; el conte de Costa Rica La fábula de los años del hombre, i el conte africà ¿Por qué el cielo está tan lejos?

Per què i per a què conta contes?
Vaig ser un nen tímid. Contar contes és una cosa orgànica, em manté viu, i és una art escènica que permet el contacte directe amb el públic. Tinc urgència per contar contes perquè per mitjà dels contes ordeno el meu món interior. Els contes recorden a la gent la possibilitat humana de la comunicació. La nostra societat està molt saturada a escala visual, i penso que en la narració oral la gent troba un valor humà. La vista aïlla, l’oïda uneix. No vull canviar res amb els contes, ni divertir ni ensenyar, Déu me’n guardi. Gaudeixo compartint aquest món amb el públic i que cadascú l’acomodi com pugui al seu interior. Jo tan sols explico contes perquè el món no em canviï a mi.


De quins llibres en trauries un conte?

D’El Perfum, de Patrick Suskind; d’El hablador, de Vargas Llosa; d’Ángeles del abismo, d’Enrique Serna, i m’apassionaria fer-ne un de La Bíblia, perquè és un material molt valorat.


Quin criteri segueixes a l'hora d'escollir explicar un conte i no un altre?
Jo conto contes de tradició oral de tot el món i d'autors contemporanis com Carmen Naranjo, Fernando Durano, Quim Monzó, Gabriel García Márquez, Ángeles Mastreta..., però el criteri que segueixo no és literari, sinó més aviat artístic, i que sigui un conte que m'arribi en aquell moment, que em reflecteixi. No et puc dir quin conte m'agrada més perquè depèn de l’època, de l’estat d'ànim, del moment que visc. Els contes em queden injectats a la sang i jo els utilitzo: en els moments difícils, els més vells perquè els tinc integrats, i en moments més dolços, els contemporanis.

¿Com es dóna la interacció amb el públic?
La narració oral depèn del públic perquè la gent fa el 50% de l'espectacle. Quan hi ha nens, faig que el públic participi, és una altra complicitat, i els adults se senten més còmodes en veure com els explico contes als nens. Però opino que els contes no s’haurien de dividir en contes per a nens i contes per a adults. No m'agrada que la gent marxi de l'espectacle i abans això em martiritzava, fins que algú em va dir que no pensés en els que se n'anaven sinó en els que es quedaven, perquè aquests realment volen escoltar. Jo he contat contes davant una sola persona.

Has pensat en publicar els contes que expliques?
No! Seria com trair-me a mi mateix. Crec en la narració com un art viu.

La majoria dels contes del món com acaben, bé o malament?
Tots, absolutament tots, acaben amb una moral, i intenten explicar el món d'aquesta manera.

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

Entrevista (Part 1) Entrevista (Part 2)
El conte del temps El test

El test
Un lloc per viure / visitar
La meva casa de Ciutat de Mèxic
El millor invent
El condó
Què volia ser de petit?
Constructor
Què es posa per dormir?
Pijama
"Había una vez..."
...truz"
Plat preferit
La fruita
Una mania
Fer llistes de les coses que he fer
El que més li molesta
El soroll de la gent quan es pasa del nivell de respecte
Sent admiració per...
Per la gent gran que segueixen vius per dintre
Una dita
El futur me