Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI > Estat, Societat, Drets Humans i Dret a la Salut
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Estat, Societat, Drets Humans i Dret a la Salut
Diàleg de referencia: Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI

En aquesta sessió es va tractar la necessitat d’adoptar una visió global de la salut, entenent-la com un dret universal de responsabilitat mundial. També es va comentar que s’ha d’adoptar una perspectiva multidisciplinària per estudiar els problemes de salut que tingui en compte els elements locals i les particularitats culturals de cada país. S’ha de deixar espai per a la innovació i la creativitat en matèries de salut, per crear noves estratègies d’intervenció que permetin un desenvolupament sostenible.

Salomon R. Benatar, director de la UCT Bioethics Center de la Universitat de Ciutat del Cap, va insistir en la necessitat de replantejar les maneres de pensar i els valors d’una societat capitalista, materialista i individualista dominant que mantenen el tercer món immers en una gran pobresa. Els problemes de salut mundials tenen la seva base en les desigualtats socials i econòmiques sofertes pels països en vies de desenvolupament, cosa que fa imprescindible una reorganització dels sistemes econòmics mundials, una actuació institucional ètica i que es potenciï el diàleg sobre salut mundial.

El doctor Benatar afirmà que la salut mundial és el gran repte del s. XXI, argumentant que les infeccions són una de les majors amenaces a què s’enfronta la població mundial i que, per això, hem d’apel·lar a estratègies enfocades a eradicar la pobresa dels països en vies de desenvolupament i fomentar una societat mundial més equitativa. Benatar proposa com a solució la condonació del deute del tercer món, la inversió en pau de l’actual despesa armamentística, el replantejament de les responsabilitats fiscals i la construcció de noves lleis del comerç mundial.

Herder Martins, assessor del Ministeri de Salut de Moçambic, va plantejar la necessitat d’una “implicació comunitària en la salut”, que implica la participació activa de les persones de la comunitat per aconseguir metes relacionades amb el desenvolupament de temes sanitaris. La idea és utilitzar els recursos socioeconòmics de la pròpia comunitat, generant confiança i assumint responsabilitats en la presa de decisions pel que fa als problemes de salut; la comunitat analitza, prioritza, planifica, organitza i gestiona les accions. El ponent emfatitzà la necessitat de l’autoresponsabilitat de les comunitats, que haurien de prendre consciència dels seus problemes de salut i identificar-se amb ells, amb l’objecte de mobilitzar la comunitat per tal de superar-los.

La implicació comunitària no sorgeix de forma espontània, sinó que és propiciat per líders i les ONG també poden ajudar a la seva creació. A més a més, aquest es fa sostenible en la mesura que s’estableix com a objectiu explícit de la Política Nacional de Salut.

Martins va emfatitzar la necessitat d’un canvi de perspectives, ja que el tema de la salut reclama accions tant mèdiques com no mèdiques, en tant que aquesta involucra diversos aspectes. Comentà la necessitat de prioritzar els temes de prevenció i la necessitat de reformular els programes de formació dels treballadors sanitaris.

Gertrude Fefoame plantejà el problema dels discapacitats a nivell mundial i de la manca de consideració que se’ls té. Va destacar en especial el cas dels discapacitats dels països més pobres, que constitueixen el grup “més pobre d’entre els pobres”, atès que es troben privats d’escolarització, d’accés als mercats de treball, etc. Ells viuen, a més, una altra dimensió de la pobresa: la pobresa social. Són exclosos i molts cops ignorats, cosa que fa malbé la seva autoestima i les seves possibilitats d’integració social. Comentà el fet que els manca informació, accés a serveis bàsics i la possibilitat de participació política en aquests països. El ponent va destacar la necessitat que existeixi una voluntat política d’inclusió dels discapacitats, que impliqui un canvi en la mentalitat i també en els serveis. Proposà la necessitat de comptar amb funcionaris capacitats per a l’atenció d’aquestes persones, tenint en compte l’amplitud i la diversitat dels distints tipus de discapacitat.

Kerstin Leitner va plantejar la salut com un dret que ha de ser igual per a tots, i que constitueix un fi en ella mateixa. Aquesta és de capital importància i no és suficient només amb les aportacions d’algunes organitzacions a aquest tema; és necessari desenvolupar una política universal d’accés a la salut, que exigeixi una major equitat.

Leitner va mantenir que no basta amb tenir diagnòstics i coneixement sobre les malalties; cal comptar amb polítiques per lluitar contra la pobresa, que impliquin una visió proactiva des de la comunitat. Es necessita un enfocament multidisciplinari i creatiu des dels distints països, que permeti portar a terme iniciatives efectives i sostenibles. El progrés dels països no pot dependre de les aportacions externes; cal centrar-se en temes més de fons, a condicions de comerç i d’endeutament dels països en vies de desenvolupament.

Richard Klausner es va centrar en el tema de la innovació i la tecnologia en la creació de noves estratègies que permetin no cometre els mateixos errors del passat en matèria de salut. No es pot justificar la falta d’innovació amb la manca de recursos i ha d’existir un compromís per part de la comunitat científica. El ponent comentà la necessitat d’un enfocament global, de col·laboració i competència, que permeti el desenvolupament i la innovació tecnològica en salut.

Klausner proposà crear fons i negociats amb els subministradors de medicaments, per disminuir els costos i garantir l’abastament. També emfatitzà el tema del desenvolupament a nivell local, d’entendre els problemes de salut a escala local, enfortint els sistemes d’informació sanitària. Va plantejar que el tema de la salut no passa únicament per un tema de recursos, sinó per un tema de creativitat. Per això, la Gate Foundation assumeix un paper de “pont” entre el sector públic i el privat per crear mecanismes nous que permetin fer front als problemes del tercer món.

Jordi Camí plantejà, com a fruit del debat en el marc del diàleg, dues conclusions:

- La necessitat de desenvolupar un nou concepte de cooperació sanitària amb la revisió dels antics sistemes.


- La importància del coneixement com a font essencial de desenvolupament i, per tant, la importància de la investigació i de la innovació. Va sentenciar que els països rics tenen la responsabilitat de revisar les seves prioritats en innovació.

José Ignacio Cuervo comentà la necessitat de repensar la cooperació sanitària i la missió social en temes de salut. En aquest sentit va destacar positivament el fet que el Fòrum pretengui socialitzar el coneixement, ja que, comentà, el coneixement ha de ser patrimoni de la humanitat.

Pascoal Mocumbi va parlar del fet que la globalització comporti reptes i també oportunitats de compartir informació, intercanviar experiències, conèixer nous problemes i possibles solucions, etc. Per això, el ponent destacar la necessitat de coordinació i de diàleg entre els sectors públics i privats per solucionar els problemes sanitaris.

El repte del segle XXI és la salut, superar les desigualtats existents i l’aposta decidida per l’eradicació de diverses malalties. L’esperit d’innovació i participació és necessari i s’ha de transmetre a tots els actors. L’estat ha d’assumir les seves responsabilitats, però els ciutadans també han de col·laborar en aquest tema.

Mariana Geli, en nom de la Generalitat de Catalunya, es mostrà disposada al diàleg, a repensar les polítiques existents i a assumir la globalització com una oportunitat per compartir valors i coneixements. Geli va comentar la necessitat de revisar els criteris d’innovació en els sistemes de salut i biomedicina, fomentant la cooperació i la gestió local. "En aquest Fòrum s’ha parlat de la necessitat d’invertir en el desenvolupament d’una salut comunitària per a l’accés global als medicaments i d’evitar la “fuga de cervells”", comentà, i va apuntar la necessitat de col·laborar a nivell global amb els sectors privats per reformar els sistemes sanitaris dels països en desenvolupament. Amb això es pretén ser part d’un tot sense colonialismes, que impedeixen els objectius de desenvolupament dels països.

Elena Salgado emfatitzà el fet que la salut ha de ser un dret humà bàsic i essencial per a la lluita contra la pobresa. Va apuntar la necessitat d’invertir en la promoció de la salut i la prevenció, per la qual cosa cal el diàleg en els governs locals. Els països del primer món han de destinar un percentatge de recursos als països del tercer món i, per això, el govern català ha proposat augmentar els recursos destinats al suport internacionals. Com a país, Espanya té un potencial a l’àrea de la salut, i cal que s’aprofitin aquests recursos participant del desenvolupament de països d’Amèrica Llatina i de l’Àfrica, no sota la idea de colonialismes, sinó sobre la base del diàleg i la cooperació.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
RS Aliances en la matèria de salut per corregir desequilibris.
 
RS Accés a les intervencions en salut
 
IF Medicalització de la salut - reduccionisme de la salut a la medicina.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.