Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > VIRTUAL EDUCA. V Conferència Internacional sobre Educació, Capacitació Professional i Tecnologies de la Informació > Bretxa Digital / Bretxa Educacional
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Bretxa Digital / Bretxa Educacional
Diàleg de referencia: VIRTUAL EDUCA. V Conferència Internacional sobre Educació, Capacitació Professional i Tecnologies de la Informació

Les noves tecnologies poden aprofundir en lloc de reduir la bretxa educacional si no es procura un accés igualitari.

Les noves tecnologies de la comunicació i de la informació suposen alhora una oportunitat i un perill. Mentre l’ús pugui potenciar el progrés econòmic, cultural i social de persones i societats, també existeix el risc que es facin més grans encara les diferències de desenvolupament existents tant entre diferents nacions com també en les societats en un mateix país. El concepte de bretxa digital fa referència a aquesta diferència de possibilitats de desenvolupament entre els qui puguin accedir a les noves tecnologies de la comunicació i els qui no puguin fer-ho per falta de recursos econòmics, d’infraestructures o de coneixement sobre com utilitzar-les.

En el terreny de l’educació i amb l’anterioritat a la formació d’aquest concepte i a la mateixa irrupció de les noves tecnologies, s’ha parlat també de «bretxa educacional» per fer referència de manera similar a les diferències d’oportunitats de desenvolupament relacionades amb l’accés o no a l’educació i a la formació. Alguns experts en aquest terreny han vist en la utilització d’eines com els ordinadors, el satèl·lit o Internet una solució para reduir aquesta bretxa educacional. Es considera des d’aquests punts de vista que aquestes tecnologies permeten la superació de barreres tradicionals de l’accés a l’educació com ara la situació geogràfica, les discapacitats físiques, el model de transmissió de coneixements professor-alumne com a únic model possible o l‘escassetat de continguts formatius, etc. en oferir la possibilitat de l’existència d’entorns de coneixement i informació més extensos, oberts i flexibles que els tradicionals.

Tanmateix, alhora es constata el desigual accés a aquestes noves eines precisament per raons econòmiques o de formació, per la qual cosa s’adverteix de la importància de potenciar un accés igualitari a aquestes noves tecnologies per evitar que, en cas contrari, la bretxa digital contribueixi a fer més gran encara la ja existent bretxa educacional.

Problemàtica:
No és possible cobrir les actuals demandes d‘educació utilitzant els mitjans i models tradicionals: Necessitat d’emplaçament físic, concurrència espacial i temporal de professor i alumnes, augment de la necessitat de formació contínua durant tota la vida, etc. Tanmateix, avui dia, el 97% d’accés a Internet es duu a terme pel 20% de la població amb majors recursos econòmics. És a dir, el 80% de la població queda marginada de l’accés a aquesta nova tecnologia i dels seus avantatges per al desenvolupament i l’educació.

Proposta:
Conversió dels centres escolares en vertaders centres de coneixement oberts a la formació de tots els ciutadans. Major compromís social per part de les universitats respecte al paper històric com institucions a favor de la igualtat d’oportunitats. Major col·laboració entre institucions, països i regions de cara a promoure l’ús de les noves tecnologies en l’educació compartint esforços i resultats

Postures:
-Les noves tecnologies són l’esperança per poder apropar-se a la utopia d’un accés universal a l’educació i la formació. ¿És adequat que a Llatinoamèrica, on hi ha en molts països un gran dèficit en la qualitat de l’educació, es dediquin recursos a les noves tecnologies abans d’invertir a pal·liar les deficiències d’un sistema educatiu bàsic? Els monopolis tecnològics de les empreses productores de software i hardware poden ser els causants de l’augment de la bretxa digital i, per tant, educacional. En algunes ocasions els projectes d’inversió en noves tecnologies en el terreny de l’educació es duen a terme buscant principalment la mera ressonància política, la qual cosa comporta donar prioritat a l’adquisició i instal·lació de tecnologies davant el disseny d’un nou model educacional que suposi un vertader canvi pedagògic. Mentre augmenta l’ús de les noves tecnologies en l’àmbit de l’educació, s’han dut a terme pocs estudis i hi ha poca reflexió sobre la seva utilitat o millor ús en aquest terreny. Serveixen realment per aprendre més i millor amb el mateix o menor esforç? Són sostenibles els models de contínua renovació tecnològica?

Bones pràctiques:
gnuLinEx és un conjunt de programes lliures creats i potenciats per la Junta d’Extremadura amb la filosofia que és missió de les Administracions Públiques assegurar el conjunt dels ciutadans la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació sense estar obligats a pagar a una empresa per poder fer-ho. El prestigiós Massachussets Institute of Technology (MIT) ofereix en el seu projecte OpenCourseWare, a través d’Internet i de manera gratuïta, el material educatiu de més de 700 diferents cursos de 33 disciplines acadèmiques. Aquests materials estan sent utilitzats de manera autodidacta per persones en tots els països del món. La Facultat d’Agronomia de la Universitat de Buenos Aires ha dut a terme una experiència de seguiment virtual amb suport de les noves tecnologies d’alguns dels seus cursos que ha permès a alguns propietaris agropequaris de zones remotes en decadència econòmica accedir al coneixement i la formació necessària per dur a terme una reconversió dels negocis vers el turisme rural com un nova font d’ingressos.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS VIRTUAL EDUCA. V Trobada Internacional sobre Educació, Capacitació Professional i Tecnologies de la Informació
 
RS Canal Humania
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
RS Sessió inaugural d'alt nivell.
 
RS Construïm les nostres coneixences junts