Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > El repte de la innovació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El repte de la innovació
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

La sessió s’inicia amb la intervenció de la presidenta del diàleg, Lidia Shouleva, que comenta els problemes que pot presentar el turisme a nivell ecològic, fent-se necessària la planificació política per a temes com la contaminació atmosfèrica o l’escalfament de la terra, que al seu torn poden portar problemes per al turisme. A Bulgària, el 2003 el turisme ja representava un 18% del PIB, però aquest fet planteja la necessitat de diferents formes d’aplicar les polítiques per tal de respondre al repte del creixement i l’evolució, però també el repte de la sostenibilitat.

A continuació, la intervenció del professor Domingo Jiménez Beltrán en la conferència "Eines per desenvolupar un turisme integrat en el medi ambient" ens planteja la necessitat de tractar les crisis actuals, contínues en el sector del turisme, utilitzant una lògica diferent a la utilitzada fins ara, que es basava en la mateixa lògica que ha creat el problema.

Així, per exemple, a la Unió Europea, tot i l’èxit polític de les polítiques ambientals no hi ha hagut millores a l’àmbit mediambiental, i això planteja l’ampliació de les polítiques ambientals tot tenint en compte les tres T relacionades amb el turisme: el transport desbocat, que creix el doble que la economia; el turisme, és a dir, plantejar-se si és bo que aquest augmenti, si és una anomalia ecosistèmica i si estem davant una política espontània guiada per l'oferta; i, finalment, el territori i la seva degradació. Es tracta d’integrar en les polítiques ambientals les polítiques relacionades amb aquests tres temes i, alhora, crear una política de turisme que s’integri en aquestes, ja que actualment no existeix una política turística a la Unió Europea.

En aquest sentit ja no podem parlar només del turisme sostenible, és necessari un desenvolupament sostenible, és a dir, construir sense destruir, "fer turisme però fer-lo bé". Les condicions per al canvi de la lògica utilitzada o seguida fins ara són, primerament, la integració sectorial d’una política de turisme que actualment no existeix i una estratègia comunitària que es plantegi els problemes actuals, dels quals els principals temes prioritaris són la salut pública, el canvi climàtic, les energies renovables, el transport i la gestió dels recursos naturals. La nova orientació de les polítiques ambientals comença per establir uns preus justos, internalitzant els costos, la participació dels interessats en el tema i el públic o ciutadania, la dissociació entre el creixement econòmic i l’ús dels recursos, i l’avaluació de la sostenibilitat de les noves propostes.

Arthouros Zervos, per la seva banda, i en relació amb la conferència sobre "Experiència d’integració de tecnologies ecoeficients en la indústria turística", ens parlarà sobre les tecnologies ecològiques com a sectors estratègics a la indústria del turisme. L’energia té un paper important en el turisme i aquest representa un component important del consum total d’energia, sobretot a les illes on es consumeix molt en activitats que depenen del turisme; pel que fa a això es podrien aplicar energies renovables, com l’energia solar, la geotèrmica o la biomassa. Davant la maduresa d’aquestes energies, cal veure’n la viabilitat econòmica. Hauríem d’utilitzar l’estalvi energètic i protegir el medi ambient disminuint les despeses operatives en turisme, ja que aquesta és la causa de la gran sobreexplotació que ha sofert la mediterrània.

Les tecnologies que podrien ajudar podrien ser, entre d’altres, la dessalinització de l’aigua o la seva reutilització, l’estalvi en la gestió de la demanda i, sobretot, minimitzar el seu consum. Algunes experiències ja demostren els avantatges de respectar el medi ambient quan s’apliquen unes bones mesures; així tenim els exemples de Canàries, Paros (Grècia) o Trento (Itàlia) on s’està utilitzant transports alternatius. També s’ha creat un fòrum local de les autoritats per un transport net en defensa de l’aigua per tal d’utilitzar les experiències del passat amb les tecnologies d’avui dia.

El professor de Ciències Socials François Velas, en el seu discurs sobre "Indicadors per al desenvolupament apropiat de noves infraestructures turístiques", ens parla dels reptes de la innovació des del punt de vista del desenvolupament sostenible. Entre aquests reptes trobem una utilització més pràctica d’indicadors en el marc de la planificació i un apropament a les PIMEs.

El seu discurs gira al voltant de tres eixos: com innovar quant a l’elecció d’indicadors, quant a la medició d’aquests indicadors i a l’hora d’aplicar-los per tal que beneficien les PIMEs.

Pel que fa al primer eix, la innovació ha estat el resultat de l’evolució en els últims anys arrel de l'OMT, de la definició dels indicadors i de les polítiques per aplicar -los tendint un pont entre les inversions públiques i les privades. Es refereix a l’elecció dels indicadors tradicionals, sobretot mitjançant el tractament de l’aigua, però es tractaria d’afegir nous indicadors tant culturals com socials.

Respecte al segon eix, la medició dels indicadors ha d’'implicar a tots els ens locals i regionals amb referències internacionals, és a dir, s’ha de definir què es demana i com es poden desenvolupar aquests indicadors per tal que les empreses puguin aplicar-los.

Quant al tercer eix, sobre l’aplicació d’indicadors, es tracta de saber com avaluar tot el sector turístic amb indicadors i com avaluar-los sense recórrer a experts externs. Si en aquest Fòrum podem passar de la reflexió a l’aplicació a través de les ONGs, l'OMT i les inversions crucials per al turisme i els operadors, això serà tot un èxit.

Per la seva banda, Hermelindo Castro Nogueira destaca la biodiversitat i la ecodiversitat dels "paisatges de mosaic canviant", tant mediterranis com andalusos, que s’han de mantenir i protegir. Es tracta d’ampliar les vuit figures jurídiques de protecció que actualment existeixen a Andalusia. Allà hi ha dues tendències preocupants: l’abandonament rural per part dels ramaders i els agricultors, i la invasió dels nous espais rurals per part del turisme de sol i platja. En relació amb la primera tendència es tracta de com mantenir les zones rurals i quant a la segona, de com evitar que a la pràctica aquest turisme de sol i platja no sigui tant depredador com ho va ser en els anys cinquanta i seixanta al litoral d’Espanya. El que s’ha fet a Andalusia ha estat adoptar una estratègia d’acció basant-se en una planificació regional a llarg termini, aprofitant el territori públic i separant el turisme rural que és perifèric i d’iniciativa privada de la participació dels habitants locals per contribuir a la seva conservació. Tot això s’ha fet dins el marc aprovat d’una Agenda 21 de desenvolupament regional que protegeix el turisme. Aquesta agenda es basa en avaluar la capacitat de càrrega turística dels espais naturals protegits; constituir un marc normatiu i noves figures fiscals per la promoció de models de turisme sostenible; coordinar les polítiques turístiques, ambientals i urbanístiques buscant sinèrgies positives; diversificar l'oferta turística, cultural, esportiva i natural; promocionar el turisme responsable; i, finalment, en la introducció de paràmetres de qualitat a l’empresa turística.

Pel que fa al "Compromís ètic del turisme", Dawid de Villiers planteja la relació entre l'ètica i el turisme perquè els termes ètics han cobrat molta importància a mesura que comencem a pensar en el futur que deixarem a les generacions futures. Els nostres modes de vida causen danys al medi ambient, i el turisme, en tant que activitat importantíssima en el nostre món, afecta i participa d’aquesta degradació mediambiental.

Si bé el turisme és una activitat de desenvolupament del creixement econòmic i de creació de llocs de treball, no és acceptable qualsevol turisme per raó de les repercussions que té sobre el medi ambient i, sobretot, en els països en vies de desenvolupament on l’explotació de la mà d’obra, de les dones i els nens pot arribar a emparar activitats delictives. És per aquest motiu que el sector necessita un codi ètic que garanteixi un desenvolupament sostenible, perquè el repte actual és reduir al mínim els efectes negatius del turisme i això implica que aquest es desenvolupi sobre unes bases que aportin a les persones alguna cosa més que simples contribucions econòmiques per tal d’obtenir uns beneficis justos. Aquest codi ètic, que consta de deu articles que faciliten unes directrius, és un codi voluntari i no vinculant que les empreses poden estudiar per tal de vincular les seves polítiques. Per tant, no és una llei sinó una crida al sentit moral dels agents del turisme; és a dir, es tracta d'un compendi que hauria de guiar l’activitat turística. La força d’aquest codi ètic radica en la seva simplicitat i claredat perquè es pugui dur a terme un comportament responsable. L’Assemblea de les Nacions Unides va assumir aquest codi l’octubre del 2002, cosa que ha representat un fort impuls a aquesta iniciativa.

Herbert Hamele, president d'ECOTRANS, presenta les activitats de la seva Organització, que se centren en la situació d'Europa on la diversitat turística és molt rica. ECOTRANS representa una xarxa europea d'ONGs que treballen pel desenvolupament sostenible del turisme utilitzant amb aspectes socioeconòmics per tal de poder parlar d’una sostenibilitat comú a Europa que ens beneficiï a tots.

Els quatre aspectes en els que se centra són: què és la iniciativa del Consell Director, què passa amb els certificats verds a Europa, quins són els requisits mínims d’aquestes etiquetes i què hem de fer fins al 2010. La iniciativa del Consell Director està coordinada per Rainforest Alliance i es basa en la expedició de Certificats Verds per boscos i zones verdes. El Consell fomentaria les normatives, permetent que els consumidors puguin realitzar les seves eleccions.

Cal doncs crear tres passes o fases. La primera és una xarxa de diferents socis que ja s’està aplicant amb un enfocament de baix a dalt i que es preveu que es posarà en marxa als EUA. La segona fase consistiria a fer que aquesta xarxa tingui entitat jurídica estudiant la demanda que reclama que es tingui en compte el medi ambient. Finalment, en la tercera fase es provaria d’aconseguir que les associacions puguin acreditar aquest certificats verds.

La segona qüestió es respon amb els ja 50 certificats verds a Europa que funcionen a escala local i regional, entre els quals, i responent a la tercera qüestió, ja tenen vint etiquetats fiables.

Respecte al que s’hauria de fer fins al 2010, Hamele ens parla de la necessitat de constituir un consell director per al turisme sostenible que tindrà èxit si els principals actors del sector hi assumeixen les seves responsabilitats: cal que les ecoetiquetes vagin millorant els seus criteris, aconsellant a les empreses i col·laborant amb altres ecoetiquetes i que els tour operadors col·laborin amb aquestes etiquetes, sense oblidar el paper dels consumidors i els guies turístics. Finalment, les destinacions hauran de tenir en compte el desenvolupament sostenible i el paper del turisme en la societat. "En el futur, la nostra principal preocupació ja no serà si podem viatjar arreu del món, sinó si paga la pena arribar-hi".

Finalment, Kimai Olesapia, en la seva intervenció sobre a la cultura masai, ens parla de la falta de contacte dels turistes amb els natius. Comenta que el turisme ha d’ajudar a mantenir la cultura del seu poble, que viu en petits poblats a l’estepa masai, on estan els parcs naturals de Tanzània. Explica que els problemes els solucionen les persones grans, que els poblats són rodons, igual que les cases, i rodejats d’espines per protegir els animals, i que el treball està dividit entre homes, que es dediquen a la cura del ramat i defensen les seves cases, i dones, dedicades a tasques domèstiques.

Problemàtica:
La lògica que s’ha vingut utilitzant fins ara en el sector del turisme no pot continuar essent la mateixa ja que aquesta lògica és la que ha provocat no només les crisis del sector, sinó també la devastació del medi ambient.

Proposta:
Integrar polítiques del territori, del turisme i del transport en les polítiques mediambientals.

Bones pràctiques:
La creació d'un Codi Ètic amb el suport de l’Assemblea de les Nacions Unides.

Conclusions:
No podem parlar només d'un turisme sostenible sinó d’un desenvolupament sostenible, que tingui en compte el medi ambient i el patrimoni, tant tangible com intangible, és a dir, el patrimoni nacional tant social com cultural. Les iniciatives com la creació d'un codi ètic i la integració de polítiques de turisme, territori i transport en les polítiques mediambientals poden ser un recurs molt efectiu.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
AS L’aigua: vida i seguretat
 
RS Sessió de cloenda de simposis
 
IF Demanda energètica sostenible
 
AS Energia i desenvolupament sostenible
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.