Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació > Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
Diàleg de referencia: Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació

El món globalitzat en què neix la nova societat de la informació no pot procurar-se la seguretat fent servir els mateixos conceptes i estructures de la societat industrial del segle passat. És necessària una reformulació que ha d’acabar amb una seguretat reactiva i bàsicament repressora i que doni pas a una seguretat preventiva amb la cultura i la convivència com a vectors imprescindibles.

La seguretat és un bé comú i un factor imprescindible de progrés, desenvolupament i llibertat”. Cap dels assistents al diàleg sobre la promoció de la convivència i la seguretat a la societat de la informació es va mostrar en desacord amb aquestes paraules que, a mode de premissa incontestable, van encapçalar tant l’exposició de la sessió inaugural de la consellera del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Monserrat Tura, com el Manifest de Barcelona, aprovat a la clausura del diàleg.

Però després d’aquest punt de partida unànime, calia preguntar-se per les concepcions diferents de la seguretat i sobre com promoure-la en un nou món globalitzat. Un món en què l’aparició de les anomenades noves tecnologies està transformant la societat industrial que va caracteritzar el passat segle XX i dóna lloc a l’anomenada societat de la informació, que ofereix noves oportunitats, però que alhora implica nous reptes i perills. Si, tal com va afirmar Marcel A. Boisard, director general de UNITAR (United Nations Institute for Training and Research), “la seguretat és un tema tabú”, almenys en aquest diàleg aquesta premissa no es va acomplir.

Evitar que la seguretat es converteixi en paranoia

Va ser el mateix Boisard qui va inaugurar el contrast d’opinions, ressaltant la paradoxa que “a l’actualitat comptem amb tecnologies de seguretat cada vegada més sofisticades; no obstant això, la societat se sent més insegura que mai”. En relació amb esta contradicció, altres ponents van destacar l’element subjectiu que envolta el sentiment d’inseguretat, generalment relacionat amb el desconeixement, així com la relació directa entre la seguretat i la fortalesa o debilitat de les institucions democràtiques de les societats. La seguretat com a ideologia, la seguretat total com a mite, que quan s’intenta assolir pot obrir la porta a la pèrdua de llibertats. Aquest temor planeja i es confirma en algunes polítiques adoptades en aquest terreny des de la irrupció en el panorama internacional dels atemptats terroristes de l’11 de setembre de 2001. Per tal que això no succeeixi, cal evitar que la seguretat es converteixi en paranoia i, de passada, el perill que es concebi la seguretat en detriment d’altres drets i valors socials.

Una altra seguretat és possible

Però, com es poden fer compatibles la demanda creixent de seguretat amb els drets de l’individu? La resposta a aquesta pregunta la trobarem en el debat sobre la reformulació de la seguretat, entesa en la seva concepció històrica. Una seguretat que cal que deixi de ser reactiva per a ser preventiva, i que cal que rebi el suport de polítiques públiques que no es limitin únicament a una gestió policial o judicial, sinó també a avançar-se als conflictes i a reforçar les capacitats de prevenció des d’un enfocament interdisciplinari.

Les estructures actuals de seguretat es van crear per enfrontar-se als reptes de la societat industrial, no als de la nova societat digital i multicultural. El context nou demana una seguretat que no sigui labor exclusiva dels cossos uniformats, sinó també de molts altres agents socials, com els educadores i els mediadors, els mitjans de comunicació i, en ultima instància, de tots els ciutadans.

La convivència i la cultura, vectors fonamentals

Xavier Guitart, director general de Jocs i Espectacles del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya va afirmar que en aquest entorn nou desitjat “la seguretat no ha d’anar només de dalt a baix, sinó també de baix a dalt”, i que els valors com la cultura i la convivència seran elements principals com a vectors de seguretat. Convivència entesa, davant dels conflictes derivats dels moviments migratoris, de manera bidireccional, tant en la integració social dels que arriben, com en l’aprenentatge de la multiculturalitat per part dels que reben. Convivència que ha de materialitzar-se en la capacitat d’entendre diferents formes d’actuar i de comportar-se, i no tan sols aplicable a la gent vinguda de fora, sinó també davant de qualsevol tipus de diferència. Convivència que es composa de molts elements, com la ciutadania, el respecte a la equitat, la solidaritat o l’ajuda mútua, el principi de no exclusió, l’intercanvi, el reconeixement de l’altre, el diàleg, i sobretot la igualtat de drets, però també de deures.

Tots aquests elements són imprescindibles com a antídots per a una inseguretat que es genera en la base d’una dimensió cultural, tal com va succeir en molts dels conflictes del segle XX, i que corre el perill de perpetuar-se a les ciutats que durant el segle XXI seran multiculturals. Si, com va afirmar Jordi Hereu, regidor de Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, “la ciutat multicultural és una realitat irreversible” i, al mateix temps, com va advertir Artur Serra, director adjunt de la Fundació i2CAT, “la diversitat pot ser l’origen del conflicte social i de la inseguretat en el segle XXI de la mateixa forma que les reivindicacions del proletari ho van ser en el XX". Es constata la necessitat urgent de desvincular en el subconscient col·lectiu la inseguretat de la multiculturalitat i no tan sols desterrar la idea de la diversitat com a element negatiu, sinó reclamar-la fins i tot com una força per a les ciutats, tal com confirma l’experiència de Vancouver exposada per Jim Green, director del Consell de la Federació Canadenca de Municipis.

Noves tecnologies, oportunitats i perills

Per tal d’assolir aquest ideal, se citen fonamentalment elements com l’educació o la mediació social, que Josep M. Carbonell, del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, situa en un punt intermedi entre la realitat policial i el discurs teòric sobre la democràcia. Es tracta d’elements que cal aplicar especialment a sectors socials com el de la joventut, sense la inclusió i l’ampliació social de la qual resulta impossible arribar a resultats en la disminució de la violència.

D’altra banda, les anomenades noves tecnologies de la informació no semblen suscitar tanta unanimitat sobre la seva aportació a un món nou més segur. Font d’òbvies oportunitats, però també de possibles perills, la fractura digital, un cop més, és l’advertència més citada, i per evitar-la es reclama la universalitat del seu accés com un dels nous drets emergents. Instrument de nous delictes i, alhora, de possibles abusos i de retrocessos en els drets individuals perpetrats en nom de la seguretat, les noves tecnologies de la informació creen un espai nou, alhora públic i privat, per al qual el concepte antic de seguretat està amb prou feines preparat. “Cal promoure tant l’accés a les noves tecnologies com la nova línia ètica que comporten”, afirma Bartomeu Muñoz, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona. L’ètica, de nou, sembla ser la millor resposta possible.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
IF Bretxa Digital / Bretxa Educacional
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local