Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació > El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
Diàleg de referencia: El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació

Podem educar per ser solidaris? És ètic el nostre cervell? Som egoistes o cooperadors? Aquestes tres preguntes, acompanyades d’un documental realitzat per la Universitat de València, han estat les eines per al debat del diàleg «El cervell social, biologia dels conflictes i la cooperació» que va tenir lloc al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona entre els dies 17 i 20 de juliol. Des dels diferents àmbits de la ciència cognitiva, la psicologia i la filosofia es va analitzar el comportament dels éssers humans, la capacitat que té per adaptar-se als canvis i de quina manera el cervell institucionalitza normes a partir de l’entorn i el context social. Podem educar per ser solidaris? És ètic el nostre cervell? Som egoistes o cooperadors?

Aquestes tres preguntes, acompanyades d’un documental realitzat per la Universitat de València, han estat les eines per al debat en el diàleg «El cervell social, biologia dels conflictes i la cooperació» que va tenir lloc al Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona entre els dies 17 i 20 de juliol. Des dels diferents àmbits de la ciència cognitiva, la psicologia i la filosofia es va analitzar el comportament dels éssers humans, la capacitat que té per adaptar-se als canvis i de quina manera el cervell institucionalitza normes a partir de l’entorn i el context social.

L’evolució humana ha desenvolupat en l’home la capacitat d’estructurar valors morals. El cervell, al llarg de la història de la humanitat, ha anat en constant creixement i la ciència cognitiva s’esforça per comprendre el seu funcionament i aportar noves dades sobre la seva plasticitat i capacitat.

Es pot educar un ésser humà a ser solidari? És ètic el cervell? L’individu és egoista o cooperador?

L’avançament de la ciència cognitiva ha ajudat a comprendre millor el funcionament del cervell, la seva plasticitat i la manera en què s’activen les neurones, com ara les anomenades neurones miralls, que són les responsables del mecanisme de mimetització del que succeeix en l’entorn en el procés d’ aprenentatge.

Aquesta plasticitat del cervell permet que cada experiència sigui adaptada pel sistema nerviós i que aquest canviï o s’adapti segons les circumstàncies. Així, la plasticitat cerebral permet l’adaptació (modificació) a partir de l’aprenentatge, que s’inicia des d’abans del naixement de l’ésser humà quan el fetus entra en un procés comunicatiu amb la mare. És, tanmateix, a partir del naixement quan l’aprenentatge comença a ser fonamental.

En aquest sentit, la catedràtica en psicologia Nuria Sebastián va ressaltar la necessitat de comptar amb bons exemples en el procés d’educació a partir de la presència humana, sobretot en l’etapa que comprèn des del primer mes fins als dotze mesos.

La ciència pot desxifrar els ideals que l’individu pugui tenir segons la pròpia naturalesa genètica, però això pot generar problemes perquè no queda clar quins són els gens que determinen les accions socials correctes.

Un dels temes tractats entorn a l’ètica del cervell i que va servir per exemplificar i portar al terreny de la pràctica aquestes postures va ser el relatiu al comportament dels terroristes suïcides. El director d’investigacions del Centre National de las Recherche Scientifique de París, Scott Atran, va sostenir «que els terroristes suïcides no són deficients morals sinó que estan hiperestimulats moralment. És a dir, que actuen influenciats pel context».

En una línia similar, el professor de filosofia Shaun Nichols va afirmar que «els terroristes no tenen un problema concret de moral, sinó normes diferents i diferent concepció del que és bo o dolent. Per això és important el paper de les cultures en la interiorització de normes morals».

Tot plegat ens adverteix de la plasticitat, la modificabilitat i la no-determinació del comportament i les normes ètiques, de l’íntima dependència que existeix entre aquestes i l’entorn social.

Pel que fa al comportament i la manera en què es pugui donar el procés d’ aprenentatge, el catedràtic de filosofia Eric Bredo va sostenir que «és indispensable centrar-se en les necessitats i objectius socials dels grups i les dependències entre aquests».

D’esta manera, la ciència demostra que el cervell humà té una gran capacitat, a través de les activacions neuronals, per a l’aprenentatge i l’evolució. Però aquest aprenentatge dependrà de la naturalesa i el context social, que són dos factors essencials en l’elaboració de la conducta. En la societat actual, on el respecte a molts dels valors dels drets humans es troba en crisi, aquest context té un rol fonamental.

«L’educació és una manera d’ensenyar-nos a pensar. La genètica és una part del cervell, però no podem oblidar que hi ha un altra part molt important i és l’ entorn», va afirmar Javier de Felipe, membre de l’Institut de Neuropsicologia Ramón y Cajal.

En aquest sentit, Daniel Dennet, catedràtic de filosofia, va fer referència que els individus aprenen molt per imitació de models i va ressaltar que «no són els gens els que donen l’ensenyament, sinó aquesta imitació de models amb la interacció de l’entorn».

L’ésser humà aprèn de diverses maneres i les més fonamentals són, com va afirmar Dennet, l’experiència i la imitació de models. L’experiència és un background que s’absorbeix conscientment o inconscientment, però és important destacar que la distinció entre unes i altres no rau en el cervell sinó en el tipus d’activats que fa l’individu i les percepcions que aquest rep d’aquestes activitats.

L’aprenentatge dependrà aleshores de la pròpia experiència personal de l’individu i de la seva relació amb l’entorn familiar i social.

Així, l’ensenyament, els processos d’educació explícits i implícits, formals i informals, resulten indispensables per assimilar el cooperativisme en l’individu perquè permet la interacció entre l’entorn i el cervell. El cervell serveix als nens per aprendre, però no és el cervell la clau per a aquest procés altruista, sinó el que se li ensenya, els valors que se li transmeten, els models que imita en el context social on es formarà.

L’important en aquest procés és que l’ésser humà sigui conscient d’aquesta manera d’aprenentatge ja que això li permetrà apreciar les qüestions diferents com alguna cosa que no ha après, tot i que això no significarà que l’hagi de rebutjar. És a dir, que ha de partir d’una certesa amb perspectiva ja que una certesa sense perspectiva, sense un posicionament relativista que el permeti entendre i aprendre que les seves certeses no són les úniques ni les superiors, podria portar a l’individu a l’abstracció, a pensaments intolerants, tal com va subratllar Lawrence Barselou. La perspectiva relativa i el respecte faran possible que, en l’acte de conèixer l’ Altre, l’individu es conegui a si mateix i sigui conscient de la fragilitat de la condició humana. Això facilitarà un major respecte als drets individuals i col·lectius de totes les persones, va adduir el catedràtic de filosofia Robert Ginsberg.

Per assimilar aquest procés d’aprenentatge de normes cooperatives o altruistes, els éssers humans tenen una eina indispensable producte de la pròpia evolució del cervell i que els diferencia de la resta dels éssers vius del planeta: el llenguatge. «Sense llenguatge no hi pot haver cultura. És el que ens diferencia dels animals i que ha estat creat a partir de l’evolució de l’home i el seu cervell. El llenguatge no és només un mitjà de comunicació sinó una manera d’arreglar el món», va afirmar en aquest sentit el lingüista Derek Bickerton. El llenguatge és alhora una eina per a l’aprenentatge i un aprenentatge en si mateix. Un contingut i un contenidor de coneixements i normes. Aportacions fonamentals de les disciplines humanístiques i naturals al llarg de tot el segle XX es donen la mà en aquestes afirmacions i el que és urgent és convertir aquests consensos en plans d’acció: entendre i fer de la paraula, del llenguatge, del diàleg, la clau per a la convivència pacífica de la Humanitat.

Tanmateix, el problema al qual s’enfronta l’individu és que en la societat actual existeix una desorientació psicològico-ètica perquè no sabem harmonitzar les normes socials amb la nostra autonomia i llibertat personal. Valors que imperen en la societat actual com el consumisme, l’egoisme o la intolerància produeixen una dissociació entre la ment i l’ètica. La ciència és una eina que pot desxifrar el comportament del cervell però ho fa de manera fragmentada.

A partir d’aquests coneixements científics, el gran repte de la societat és trobar la manera que els individus aprenguin a comportar-se de manera altruista davant una societat que tendeix cada vegada més a l’egoisme. Científics, psicòlegs i filòsofs van concloure que no hi ha una distinció clara entre cervell i sentiments morals. Però sí que l’aprenentatge a través de models (és a dir, l’ educació) –i això inclou tots els sectors d’una societat– podrà ajudar a construir un ésser humà altruista. I una societat mundial que visqui més lluny del conflicte.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Cervell i educació altruista: unió necessària per a una societat sense conflictes
 
RS Som egoistes o cooperadors? Introducció
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
IF La cultura de la mediació
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana