Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat > Sessió inaugural d'alt nivell.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessió inaugural d'alt nivell.
Diàleg de referencia: Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat

La sessió d’alt nivell del diàleg va comptar amb l’assistència de diversos caps d’estat i de govern, així com amb la presència de Sa ’Altesa Reial, la infanta Elena de Borbó. El director general de la UNESCO, Koichiro Matsuura, va inaugurar la sèrie d’intervencions que es van a dur a terme durant el matí; va destacar el recolzament de la Casa Reial espanyola a la UNESCO, com també la possibilitat de construir un món millor a través de la cultura i la unió dels pobles. També va esmentar el canvi que s’està produint a les societats d’avui dia, ja que vivim una tercera revolució industrial i una globalització.

Segons Matsuura, aquesta globalització és la que provoca el xoc d’ignoràncies, que alhora comporta les noves alfabetitzacions. D’aquesta manera, s’està creant la societat del segle XXI, una societat del coneixement on s’ha d’invertir en l’educació, en la lluita contra els estereotips i en la integració dels pobres. Aa més, s’ha de defensar tot patrimoni cultural, ja sigui tangible o intangible.

Per fer possible tot això, les polítiques dels països han d’arribar al desenvolupament sostenible amb un comportament adequat a les circumstàncies, lluitant contra la intolerància, la ignorància, la xenofòbia i el racisme. «El diàleg s’ha de dur a terme entre les cultures i les civilitzacions»; per tant, s’ha de fomentar el diàleg des de casa, s’han de contrarestar els prejudicis amb la comprensió. Així doncs, s’ha d’impulsar el diàleg a través dels nous paràmetres culturals, juntament amb el desenvolupament de les consciències, ja que, d’aquesta manera, s’arribaran a aplicar noves formes d’aprenentatge.

Tot seguit, va exposar la seva opinió Salvador Ordóñez, secretari d’Estat d’Universitats i Recerca del Ministeri d’Educació i Ciència (Espanya). «La ignorància ha estat sempre el que ha provocat el rancor i la desconfiança entre pobles i ha causat, en la majoria dels casos, guerres inevitables». Aquesta ignorància és invencible i provoca una divisió del món en dos submons i, alhora, genera un forat cultural. Nosaltres, segons Ordóñez, tenim l’obligació de conèixer la nostra multiculturalitat, des d’una visió nacional i humanista, duent a terme un coneixement mutu de les altres cultures, i així aconseguirem el respecte i l’acceptació entre els pobles. S’han de fomentar les noves tecnologies, tot provocant una socialització del coneixement.

«Si s’eliminen les ignoràncies, es crearà un món millor on no hi haurà pobresa i que estarà lliure de guerres. Una altra educació és possible», va concloure Salvador Ordóñez.

La intervenció següent la va dur a terme una ministra marroquina, Nouzha Chekrouni, destinada a l’estranger, que va parlar sobre el problema de la diversitat en un món globalitzat, remarcant que hi ha molta divisió entre els països del nord i els del sud. S’ha d’interpretar dins de la interculturalitat, promovent una nova visió dels demòcrates oberts cap al progrés; s’han de promoure els valors humans universals en un marc global. «El diàleg entre societats és possible i necessari».

Joan Clos, alcalde de Barcelona i president del Fòrum Barcelona 2004, també va intervenir: «Aquestes noves ignoràncies es troben a tot el món, fins i tot en el món desenvolupat, on encara és més difícil reconèixer les ignoràncies que ens envolten».

Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, per la seva part, també va fer una intervenció en què va dir: «Més coneixement vol dir més ignorància, les noves ignoràncies ens espanten, perquè signifiquen que cada avenç és un nou retard».

El president de la República de Lituània, Valdas Adamkus,va ser el penúltim a intervenir i va parlar sobre un intercanvi entre continents. Per a ell, el que existeix en l’actualitat i el que predomina no és una interacció entre diferents cultures, sinó que el que hi ha és una coexistència entre cultures. La monoculturalitat acaba amb la diversitat. Segons Adamkus, les noves tecnologies de la informació poden ajudar al desenvolupament dels pobles; la cultura d’un poble s’enriquirà i es diversificarà quan entri en contacte amb d’altres. «El principal repte que se’ns planteja és com aprendre a conviure».

L’últim orador va ser el president de la República del Senegal, Abdoulaye Wade, que va reiterar la necessitat de refutar la teoria del xoc de civilitzacions. Segons el seu parer, no n’hi ha cap, de xoc. L’educació ha de ser la manera de descobrir les barreres entre les diverses cultures, ja que amb la globalització les idees circulen de manera més lliure, amb un caràcter ambivalent. «L’educació d’avui farà el món de demà».

Per acabar, la infanta Elena de Borbó va fer una petita síntesi de tot el que s’havia dit fins el moment i va inaugurar definitivament el diàleg.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
IF Bretxa Digital / Bretxa Educacional
 
RS Aprendre i educar per al desenvolupament sostenible: el desenvolupament ignora el futur?
 
RS Les nostres diferències creatives: aprenent a viure en comú a través de les arts i de les llengües
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.