Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Coneixement científic i diversitat cultural > Coneixement científic i diversitat cultural
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Coneixement científic i diversitat cultural
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural

Encoratjats pel desig d’aconseguir que els estats es comprometin a difondre la comunicació científica, els diferents ponents del diàleg «Coneixement científic i diversitat cultural» van assenyalar la recuperació del coneixement indígena i tradicional, així com la necessitat de socialitzar i «vulgaritzar la ciència». Tot això, juntament amb el foment de la participació social i la multidireccionalitat del diàleg entre ciutadans, científics i proveïdors d’informació científica, conforma el camí cap a una major qualitat de vida per a la humanitat.

El diàleg «Coneixement científic i diversitat cultural» del Fòrum de les Cultures – Barcelona 2004 ha acollit la VIII Conferència Internacional de la xarxa Comunicació Pública de la Ciència i la Tecnologia (Public Communication of Science and Technology, PCST).

Segons Vladimir de Semir (president de la PCST-8), aquesta trobada, que va tenir lloc del 4 al 6 de juny del 2004, «ha nascut impulsada per les brises amigues de l’amistat i la voluntat de cooperació, per convertir-se en un periple per les diferents modalitats de popularització i democratització del coneixement científic».

El coneixement com a pont entre civilitzacions

Actualment no hi ha una coexistència harmònica entre coneixement indígena i científic. Al contrari, cada cop es produeix més la supeditació de la saviesa de l’experiència –local, tradicional, indígena– al coneixement cientificotècnic occidental. La humanitat perd progressivament els seus coneixements tradicionals i cada individu viu la «tragèdia» d’oblidar la saviesa dels seus avantpassats.

Malgrat que es tracta d’una situació difícil, els diferents ponents del diàleg es van mostrar compromesos i esperançats a convertir els obstacles en oportunitats per integrar el coneixement tradicional i científic en un pla horitzontal. Així, Christine Müller (Institut Image, École national supérieure des arts et métiers) afirma que no es pot dir que actualment existeixi una dicotomia entre coneixement tradicional i científic, sinó que «s’ha de produir un intercanvi mutu que comporti una interacció recíproca, una integració dels coneixements del l’altre basada en el respecte». Exemples de bones pràctiques en aquest sentit són els casos de Tailàndia, on hi ha experiències de cooperació entre savis de comunitats indígenes i metges; Portugal, on s’ha creat un Congrés de la Saviesa Popular, i Austràlia, on es desenvolupen programes de recuperació de la saviesa local. Es va concloure unànimement que, si se sumessin els diversos coneixements del món, la humanitat gaudiria de més saviesa i més oportunitats d’evolució.

Informació científica com a matèria primera, agent transformador i resultat

Actualment, la informació científica juga un paper important com a matèria primera, com a agent transformador, i també com a resultat. No s’ha d’oblidar que el pes de les especificitats culturals és cada cop més important, i al mateix temps comporta l’obertura a altres cultures. El repte dels nostres temps, segons Pierre Fayard (catedràtic de comunicació pública de la ciència de la Universitat de Poitiers i membre executiu de la xarxa PCST), és «saber fer possible un diàleg creatiu entre el coneixement i les ciències, per produir sabers útils per als ciutadans».

La participació social i la multidireccionalitat del diàleg entre ciutadans, científics i proveïdors d’informació científica són factors clau per convertir el coneixement científic en un autèntic motor de progrés que influeixi sobre les decisions polítiques i per convertir la ciutadania en un agent clau en la definició de l’agenda científica.

Federico Mayor Zaragoza (president de la Fundación Cultura de Paz i director general de la UNESCO entre 1987 i 1999) va afirmar que «hem de ser actors i actrius de les nostres vides», i que el millor llegat que podem deixar a les nostres generacions futures és crear el futur.

En aquest sentit, cal destacar el projecte El Tren de la Ciència, presentat per Cheng Donghong (secretària executiva de l’Associació Xinesa de Ciència i Tecnologia, Pequín, Xina), l’objectiu del qual és promoure el desenvolupament de la Xina rural. Segons Donghong, el contingut d’aquest programa, i de qualsevol programa d’aquesta mena que vulgui ser efectiu, «ha de ser dissenyat i conduït a partir de l’anàlisi de les necessitats reals de la població local». Per aquest motiu, el centre tant del flux de comunicació com del procés de producció de coneixement científic ha d’estar «localitzat» en les necessitats dels ciutadans.

Perquè això sigui possible hi va haver consens entre ponents i assistents a l’hora d’afirmar que cal crear un espai de comunicació entre científics i ciutadania que es caracteritzi per la credibilitat i la confiança mútua. És en aquest espai de comunicació on han d’actuar els professionals de la divulgació científica.

Segons Bernard Schiele, professor de la Universitat del Quebec a Montreal, «les persones saben que s’exposen a riscos importants i per tant necessiten participar cada cop més en el procés de construcció social». El professor Schiele va apuntar que, per controlar la distorsió entre el que afirmen els científics i el que interpreten els ciutadans, és fonamental el paper dels mitjans de comunicació com a mediadors, per la qual cosa és necessària «la creació imperativa d’un codi deontològic específic per tractar els temes científics».

La socialització i la «vulgarització» de la divulgació científica

La manca de comprensió i comunicació entre científics i ciutadans genera una fractura que limita la productivitat i l’aplicabilitat del coneixement científic. La divulgació científica s’ha de socialitzar i «vulgaritzar» (segons l’expressió de Young Hwan Choi, president de la Fundació Científica Coreana) perquè el coneixement arribi al públic adaptat a les seves capacitats d’assimilació, contextualitzat en la seva realitat quotidiana, i perquè a la vegada es pugui retroalimentar amb les seves necessitats reals.

El projecte Ciència Corea, presentat per Hwan Choi, es basa en un concepte de «socialització» de la comunicació científica, a través de programes de ciència per a la vida quotidiana dirigits a àmbits domèstics. Els científics han de mantenir un diàleg permanent amb el públic, han de ser receptius a les seves respostes i les seves propostes. Això no obstant, segons els resultats de les enquestes presentades per Luis Antonio Martínez Sáez, de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries, el 50% dels científics considera que la ciència no s’ha de publicar als mitjans de comunicació perquè és «una manera de prostituir-se». Malgrat tot, segons Martínez Sáez, «els científics estan obligats a informar el públic, perquè aquest públic és qui paga les seves investigacions».

Per la seva banda, Chris Edwards (Universitat Oberta, Regne Unit) va insistir en aquesta idea, ja que va afirmar que «els científics no han d’oblidar que també formen part de la ciutadania».

En definitiva, hi va haver acord a l’hora d’afirmar que el diàleg públic és positiu perquè els ciutadans puguin participar en el suport i el control de les conseqüències del coneixement científic. Encara més: aquesta participació ciutadana es converteix en necessària perquè la investigació científica sigui no només un tema d’interès per als governs i les empreses, sinó un aspecte crucial en el progrés del coneixement humà.

La labor i la responsabilitat del periodista científic

Pel que fa a la preocupació fonamental dels participants del diàleg, el tractament periodístic del coneixement científic, el ponent Javier Cruz Mena (Universitat Nacional Autònoma de Mèxic) va centrar la reflexió afirmant que «cal reinjectar la ciència dins del periodisme científic». Va convidar així a una reflexió sobre quina part de la ciència s’hauria de reflectir a través del periodisme. Per la seva banda, Blanka Jergovic (University College de Londres, Estudis científics i tecnològics), va dir que considera que els mitjans de comunicació tenen una orientació molt comercial, sensacionalista i tendent al dramatisme, la qual cosa mediatitza extremadament els resultats del treball de divulgació científica i impossibilita que aquesta divulgació jugui el paper social que se li va assignar al llarg del diàleg.

Per portar a terme el paper de mediador i espai de comunicació entre la comunitat científica i la ciutadania, els professionals de la divulgació científica hauran d’explorar noves vies més efectives i innovadores. És important aprofitar altres llenguatges com l’artístic o el museogràfic, o aprofitar les possibilitats de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, per millorar la capacitat de penetració dels continguts científics a la societat.

En les diverses intervencions del públic assistent, es va fer palesa la discussió al voltant del tipus de perfil requerit per al comunicador científic eficaç (formació científica dels periodistes contra formació comunicativa dels científics).

Per la seva banda, John Noble Wilford, creador del suplement científic del diari The New York Times i dues vegades guanyador del premi Pulitzer, va plantejar la necessitat que els mitjans de comunicació siguin més crítics, va denunciar la manca d’articles d’opinió sobre ciència, i també va destacar la importància de la responsabilitat dels periodistes a l’hora de comprovar la veracitat de les fons de les seves informacions, especialment de les que apareixen a Internet.

Lisbeth Fog (Asociación Colombiana de Periodismo Científico) va proposar la presència de la ciència en totes les seccions dels diaris perquè els lectors la identifiquin com una cosa inherent a la vida. Una de les qüestions que millor exemplifiquen els temes tractats al diàleg és la dels organismes transgènics, també coneguts com a organismes modificats genèticament (OMG). Es tracta d’un tema científic i tècnic, però amb un impacte important sobre l’opinió pública. Des del punt de vista de la percepció pública, la cultura i la societat, es constata que el que preocupa els ciutadans dels OMG no són tant les qüestions tècniques i científiques, sinó els aspectes ètics i socials i la manera que poden influir en les seves vides personals.

José Mariano Gago (catedràtic de física de l’Instituto Superior Técnico de Lisboa i ministre de Ciència i Tecnologia de Portugal entre 1995 i 2002) va tancar el diàleg «Coneixement científic i diversitat cultural» demanant que la ciència no sigui un instrument econòmic sinó que s’universalitzi i es desenvolupi a partir de les necessitats de tota la humanitat.

A la clausura, Vladimir de Semir va prendre el relleu de la presidència de la xarxa PCST, i va explicar que Seül serà la seu de la pròxima Conferència Internacional de Comunicació Pública de la Ciència i la Tecnologia, i també va anunciar que la ciutat de Los Ángeles n’acollirà la desena edició l’any 2008..)

Acadèmia de Societat i Ciència

La xarxa internacional PCST (Public Communication of Science and Technology) anuncià a la cerimònia de cloenda del Diàlog la decisió del comitè científic de crear l'Acadèmia de Societat i Ciència.

Aquesta nova entitat serà un espai de pensament multidisciplinar per al seguiment i l'anàlisi en matèria de cultura i comunicació científica, incloent en els seus objectius: la promoció de la formació de professionales especialitzats en cultura i comunicació científiques, la projecció internacional de les activitats locals i, en resum, la creació d'elements de referència sòlids (corpus documental, comissions de treball, guies de recomanacions, xarxes de col·laboració professional, etc.) que ajudin en la presa de decisions i l'establiment de polítiques a diferents nivells. Val a dir que l'Acadèmia no realitzarà pròpiamentles tasques de difusió de la ciència, car ja existeixen estructures que duen a terme aquesta tasca.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Socialització i democratització de la ciència
 
RS Percepció pública dels OMG i participació social en el debat sobre els transgènics
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
RS Sessió paral·lela 2: Els principals reptes en la convivència del coneixement indígena i la ciència moderna
 
RS Sessió paral·lela 9: Evolució del marc teòric al voltant de la PCST