Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Coneixement científic i diversitat cultural > Percepció pública dels OMG i participació social en el debat sobre els transgènics
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Percepció pública dels OMG i participació social en el debat sobre els transgènics
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural

Un dels temes més tractats al diàleg sobre el coneixement científic ha estat el dels organismes transgènics o organismes modificats genèticament (OMG) des del punt de vista de la percepció pública, la cultura i la societat.

Aquí es resumeixen les aportacions que es van fer sobre aquest tema en dues sessions paral·leles amb títols relacionats: sessió 22, «Percepció pública dels OMG», i sessió 29, «Existeix una autèntica participació social en el debat sobre els transgènics?»

Amb l’objectiu de tractar la qüestió dels transgènics des de la percepció pública, es van presentar diverses comunicacions; les més rellevants són:

- Helen L. Aquino (Food Policy Institute, Universitat Rutgers, Estats Units): «Diferències en la percepció de l’agricultura biotecnològica: un estudi compartiu entre Alemanya i els Estats Units». Amb aquest estudi es van detectar moltes diferències entre la percepció de l’agricultura biotecnològica (OMG per a aplicacions agrícoles, sobretot alimentàries) dels alemanys i la dels nord-americans.

Mentre que als Estats Units la majoria dels mestres consultats no sabien què eren els OMG, o bé els identificaven amb medicaments o productes animals, a Alemanya els coneixien molt més i els preocupaven els seus riscos i els efectes en el medi ambient.

Una interpretació d’aquestes diferències és l’arrel cultural d’un país i l’altre.

Sembla que als Estats Units no hi ha gaire preocupació per la qualitat de l’alimentació. A Alemanya, i a Europa en general, hi ha una cultura de molta més preocupació per l’alimentació.

El que sembla, en qualsevol cas, és que la demanda d’informació sobre els transgènics està molt relacionada amb l’interès per la pròpia salut. I en aquest sentit també juga un paper molt important la confiança. La confiança dels ciutadans en les institucions governamentals es relaciona directament amb la preocupació o no pels OMG.

- Janine Young (Biotechnology, Austràlia): «La preocupació del públic pels OMG no s’origina per les qüestions tecnològiques sinó per les diferències culturals». Aquest estudi pretén conèixer quina és l’opinió pública sobre els transgènics a Austràlia i d’on prové la informació. L’estudi va desvetllar que sí que existeix una preocupació veritable pel tema.

En la línia de la investigació que s’ha exposat anteriorment, hem de notar que les preocupacions són ben diferents segons els països. És important, doncs, que ens preguntem per què es donen aquestes diferències, i aquí s’involucren qüestions ètiques i raons socials i culturals molt sofisticades.

- Fiona Barbagallo (Associació Britànica per l’Avenç de la Ciència, Regne Unit): «El diàleg nacional sobre els OMG: separant el treball científic del social». El debat públic sobre els OMG no és un debat sobre ciència sinó sobre emocions. El que preocupa el públic no són les implicacions més tècniques sinó els aspectes socials més humans. El que realment vol saber el públic és allò que influeix en la seva vida. Això posa de manifest l’evident desconeixement dels científics sobre la importància que té la societat en la ciència. Cal que un científic sàpiga també de filosofia i de societat, encara que aquest coneixement no li faci servei directament al laboratori; això mateix s’ha de demanar del periodista científic. D’això, n’han de ser molt conscients els comunicadors científics, i han de reconèixer també que no són els comunicadors els que han de decidir si l’opinió pública és correcta o no.

- Felicity Mellor (Imperial College, Londres, Regne Unit): «El lloc de la polèmica: la necessitat del compromís polític en els estudis sobre comunicació científica». Els problemes de la comunicació científica dels transgènics són molt interessants per veure la interferència real que es dóna entre els interessos econòmics i polítics i els interessos del públic. En aquest àmbit és fa molt difícil trobar l’equitat fins i tot dels científics. La pregunta és, doncs, què vol dir informació equilibrada, perquè la informació objectiva no existeix.

La proposta davant d’aquesta situació és que el periodista informi més enllà dels temes estrictament científics i que vagi més enllà de si els OMG són bons o no; el periodista ha d’informar a més sobre quins són els factors que configuren els supòsits previs i sobre quins són els marcs d’interès.

Sobre la qüestió dels transgènics des del punt de vista de la participació, les comunicacions més rellevants que es van presentar van ser:

- Matthew Harvey (Facultat de Ciències Socials, Universitat de Cardiff); «La democratització de la decisió “científica”: l’experiment The GM Nation al Regne Unit». L’estudi, més que centrar-se en si es dóna una veritable participació, es va centrar en com és possible que es doni aquesta participació i com es pot millorar. Es van reunir en un seminari diversos professors, farmacèutics, dietètics i professionals implicats en el tema amb l’objectiu de debatre sobre l’acceptació pública del coneixement i la manera que es transmetia. La conclusió va ser que hi havia un excessiu enfocament tècnic de la informació, i es va decidir que calia: - Més relació amb experiències vitals. - Centrar els significats en els contextos. - Que la informació sigui rellevant per l’acció. - Interactivitat.

- R. Mere Roberts (Universitat d’Auckland, Nova Zelanda): «Riscos incommensurables: el debat sobre la modificació genètica i la transgressió cultural contra els maoris neozelandesos». La situació a Nova Zelanda és que, en les decisions que afecten el tema dels OMG, el govern ignora la voluntat dels ciutadans, incloses les peticions de la comunitat maori. L’estudi es pregunta per què succeeix això, i revela diverses causes: - El sistema legislador neozelandès només es basa en la ciència i no contempla les opinions i les creences de la societat. - La població no està representada en els comitès que prenen decisions. - Molt pocs científics jutgen les activitats dels seus col·legues.

La qüestió dels maoris és prou significativa del que succeeix amb el tema dels transgènics: la seva cultura ancestral considera explícitament que els gens no pertanyen als individus sinó a la comunitat; per tant les persones no tenen autoritat per violar la integritat de la seva constitució genètica.

Així doncs, l’estudi llança una pregunta concloent: és possible treballar per un marc legal que tingui en compte opinions i creences populars?

- Niels Mejlgaard (Departament de Desenvolupament i Planificació de la Facultat d’Enginyeria i Ciència de la Universitat d’Aalborg, Dinamarca): «Ciutadania científica: els ciutadans danesos i la biotecnologia». L’estudi constata que el paradigma de la divulgació científica és contemplar els ciutadans com a espectadors passius. Aquest model ha de canviar, perquè els ciutadans no només han d’estar informats sinó que tenen el dret i l’obligació de prendre part en els processos de presa de decisions.

La realitat demostra que hi ha molt poca tendència a participar en el debat públic i a fer esforços concrets per millorar la informació; així que la pregunta és: té més èxit l’estratègia de divulgació que l’estratègia política de participació? Hi ha dues qüestions importants a tenir en compte per respondre aquesta pregunta: existeix una desvinculació total entre la informació i la participació pública, i manquen estudis de qualitat sobre els contextos participatius.

De tots els treballs que es van presentar en les dues sessions es va derivar que les qüestions sobre la percepció i la participació públiques estan molt relacionades i s’impliquen mútuament. Així ho van demostrar també les intervencions dels participants en les sessions:

- Com és possible conciliar els diferents interessos que s’impliquen en aquest tema i en la seva divulgació pública? En primer lloc, cal ampliar la participació en aquests processos i, després, cal reconèixer que, en qualsevol cas, no és possible comunicar sense interessos al darrere: la independència del comunicador no existeix. Davant d’això cal ser molt honestos: tant els científics com els comunicadors han d’explicitar les seves postures i les seves tendències. - Sens dubte les recents lleis sobre l’etiquetatge de productes transgènics tenen molt a veure amb la informació i la consegüent presa de decisions. Si la informació que contenen les etiquetes és correcta (hi ha dubtes sobre això), a partir d’aquí el consumidor pot decidir lliurement si consumir el producte o no. Altres assistents consideren que aquesta és una altra forma de negar l’autèntica participació dels ciutadans: no es tracta de triar si consumir OMG o no, sinó que abans calia que els ciutadans decidissin si produir-los o no. - Sovint es diu que, si el públic conegués millor la ciència, de seguida l’acceptaria incondicionalment com a bona. Els estudis demostren que això no és així. No és un problema que el públic confongui temes científics (el clonatge i els OMG no són el mateix); aquesta no és una responsabilitat del públic, sinó dels científics, que arran d’això haurien d’alimentar els debats interns. És clar que hi ha una gran diferència entre el que sap el públic i el que vol saber, i que el que realment interessa la gent no és l’exactitud científica de les informacions sinó allò que influeix en les seves vides.

* Proposta d’idees força:

Els comunicadors científics han de servir la informació que el públic vol, aquella que influeix en les seves vides.

El públic s’ha d’interessar per la informació que li permetrà de prendre part en la presa de decisions.

Científics i comunicadors han de ser honestos a l’hora d’explicar quines són les seves preferències i interessos sobre el tema del qual informen.

Problemàtica:
Hi ha un gran desconeixement sobre el transgènics. El públic no té consciència ni possibilitats de participar en les decisions sobre els transgènics.

Proposta:
En l’actitud dels ciutadans davant la informació, hi juga un paper molt important la confiança. És important que s’involucrin qüestions ètiques i raons socials i culturals en la divulgació. Cal que un científic sàpiga també de filosofia i de societat, encara que aquest coneixement no li faci servei directament al laboratori.

Postures:
Helen L. Aquino: Les diferents cultures generen grans diferències sobre la percepció i la participació en el debat.
Fiona Barbagallo: El que preocupa el públic no són les implicacions més tècniques sinó els aspectes socials més humans.
Felicity Mellor: La pregunta és què vol dir informació equilibrada, ja que la informació objectiva no existeix.
R. Mere Roberts: La població no està representada en els comitès que prenen decisions, i molt pocs científics jutgen les activitats dels seus col·legues.
Niels Mejlgaard: Manquen estudis de qualitat sobre els contextos participatius.

Conclusions:
Els comunicadors científics han de servir la informació que el públic vol, aquella que influeix en les seves vides. Per la seva banda, el públic s’ha d’interessar per la informació que li permetrà de prendre part en la presa de decisions. I, finalment, els científics i comunicadors han de ser honestos a l’hora d’explicar quines són les seves preferències i interessos sobre el tema del qual informen.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Coneixement científic i diversitat cultural
 
PO Cultural Identity Implications in Genomics Research and Communication / Diversos autors (PDF 164 Kb)   [en]
 
IF Socialització i democratització de la ciència
 
PO Scientists and science institutions as PCST agents: experiences / Diversos autors (PDF 255 Kb)   [en]
 
RS Comunicació de la ciència i inclusió social... Sessió plenaria
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.