Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI > Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
Diàleg de referencia: Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI

La ministra de Sanitat d’Espanya va tancar el Diàleg “Salut i Desenvolupament: Reptes per al segle XXI”, celebrat del 5 al 9 de Juny en el marc del Fòrum Barcelona 2004. Al llarg dels cinc dies del Diàleg, els ponents que hi van participar van debatre sobre l’estat de la salut al món, especialment al continent africà.

La ministra de Sanitat d’Espanya va tancar el Diàleg “Salut i Desenvolupament: Reptes per al segle XXI”, celebrat del 5 al 9 de Juny en el marc del Fòrum Barcelona 2004. Al llarg dels cinc dies del Diàleg, els ponents que hi van participar van debatre sobre l’estat de la salut al món, especialment al continent africà.

En la resta de sessions de la jornada es van anar enumerant els diferents factors que determinen el mal estat actual de la salut en els països en desenvolupament. En aquest sentit, els elements que influeixen en la salut de la població són diversos: polítics, socials, culturals, econòmics, sanitaris i mediambientals. Així, entre els principals condicionants de la salut, es van citar la fam, les mancances en la salut maternoinfantil, la influencia dels canvis del medi ambient en la salut, l’aparició de malalties emergents i reemergents, les diferents formes de violència, el context polític i els acords comercials amb els països rics.

En relació al vincle entre economia i salut apuntat per gran part dels ponents, Vicenç Navarro, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra, considera que la mentalitat neoliberal s’ha instal·lat en el si de la Organització Mundial de la Salut (OMS), provocant que aquest organisme tingui una visió purament mercantilista de la salut. Aquest mateix ponent considera significatiu el fet que l’OMS utilitza termes “políticament correctes” per a designar determinats aspectes que impliquen una situació greu. Així, per parlar de “desigualtat”, l’OMS utilitza “disparitat" i, per a designar el concepte “fam”, s’utilitza l’aforisme “underweight”, que significa un pes per sota del pes mitjà.

En bona part de les sessions va apareixer la necessitat de situar la salut com un veritable dret humà universal que s’ha d’aplicar considerant les característiques culturals de cada zona.

Les ponències del segon bloc del Diàleg, “Intervencions en salut”, van plantejar les complexitats que implica qualsevol intervenció sanitària en un país en desenvolupament. Es va destacar també la diversitat i quantitat de paràmetres que s’han de tenir en compte per tal de desenvolupar una intervenció en salut de forma eficaç.

Es considera que l’element clau de tota intervenció sanitària és la definició de totes les fases del procés per part del propi país on es durà a terme la intervenció, ja sigui mitjançant el Ministeri de Salut o qualsevol altre institució pública equivalent. En aquest sentit, les intervencions realitzades fins l’actualitat no han aconseguit els resultats esperats per la multiplicitat de criteris que regien a cada una de les agencies involucrades, fet que ha provocat una descoordinació entre agencies, aixì com el fet que cada una d'elles persegueix diferents objectius. Els propis països no només han de definir l’estratègia a seguir sinó que també han de liderar la intervenció i gestionar-ne els recursos. A més, les agencies de cooperació han de considerar en tot moment les circumstancies socials i culturals del país. Així, es proposa la creació de partenariats entre els sector públic (governs, ajuntaments, etc.) i el sector privat (ONG,) per a millorar l’eficiència de les intervencions sanitàries.

En totes les sessions es va recalcar la importància de que les intervencions han de prestar una atenció especial a aquells segments de població considerats més vulnerables: infants, població de renda baixa i persones discapacitades.

En relació als recursos, els representants dels governs de països en desenvolupament i els representants de les agencies i organismes de cooperació internacionals van coincidir en que cal transformar la relació donant-receptor, passant de l’assistencialisme que genera dependència a la col·laboració entre totes les parts implicades. Aquesta nova perspectiva té com a objectiu, a mig termini, dotar a les comunitats de recursos, capacitats i responsabilitats per a que puguin transformar i millorar les seves condicions de vida.

Pel que fa a la tecnologia, es va assenyalar la necessitat de que els països rics es replantegin les seves polítiques d’investigació biomèdica. Cal que aquests donin prioritat a la investigació de solucions per als problemes sanitaris dels països menys desenvolupats, donat que no disposen de recursos per a fer-ho de forma autònoma.

Les ponències del tercer gran bloc del Diàleg, “Accés a les intervencions en salut”, van coincidir en la necessitat d’establir sistemes de salut públics, basats en la integralitat i la equitat, que garanteixin a la població un accés universal. Aquest accés universal no només ha de garantir la salut física sinó que també ha de col·laborar amb la integració a la societat de les poblacions excloses. A més, s’ha aconsella que la prestació de serveis sanitaris públics no sigui mai regida per criteris de mercat, donat que provoca el transvasament massiu de recursos cap al sector sanitari privat.

Així, es va recalcar la importància de disposar de suficients recursos –humans, financers i tecnològics- per tal de que aquests serveis siguin sostenibles i es puguin adaptar a les particularitats culturals i característiques geogràfiques de cada país. En aquest sentit, la majoria dels ponents van assenyalar la fuga de cervells com una de les principals dificultats a superar en els països en desenvolupament. En molts casos, aquests són incapaços de retenir els professionals de la salut que, una vegada obtenen la capacitació, són captats pels millors salaris que ofereixen els països rics, necessitats de professionals, entre d’altres, per l’envelliment de les seves poblacions.

Al llarg del dia es va posar un especial èmfasi en resoldre l’accés als tractaments preventius que, tot i que sobre el paper obtenen uns resultats positius, sovint no arriben en la freqüència i la quantitat necessària perquè suposin una millora qualitativa en la població. Es donen casos en que els pacients no poden seguir els tractaments per manca de subministre o inaccessibilitat física als mateixos.

En relació als medicaments, hi ha altres dificultats a banda de les purament físiques que impedeixen un accés universal de les poblacions. Així, hi ha dos factors, el preu i la manca de producció, que suposen una barrera insalvable per a fer front a malalties cròniques i endèmiques. Pel que fa al preu, la indústria farmacèutica protegeix els medicaments que desenvolupa mitjançant les patents donat que, la inversió requerida en temps i diners per a llançar un medicament és molt elevada i, les empreses en volen obtenir una alta rendibilitat. Per tot això, els països en desenvolupament no poden fer front als preus dels medicaments. Es va assenyalar la necessitat urgent de revisar els mecanismes de protecció de patents per trobar una solució que permeti als països pobres accedir als medicaments. La poca capacitat de producció dels països en desenvolupament –infrastructures I tecnologia insuficients- és l’altra barrera que impedeix fer front a la demanda creixent de medicaments. En l’actualitat ja hi ha països amb pocs recursos que han inclòs en les seves legislacions la possibilitat d’optar pels medicaments genèrics en determinades circumstancies i estalviar-se, d’aquesta manera, el pagament de les patents a les corporacions farmacèutiques.

La quarta jornada del Diàleg va girar al voltant de les aliances en salut per corregir desequilibris. Des d’un primer moment els ponents van subratllar la importància de la salut a l’hora de contribuir a l’economia dels països. En la majoria de les ponències es va assenyalar el deute extern com el principal obstacle per un desenvolupament real i sostenible dels països pobres. El deute acumulat per aquests països és tan elevat que aquests dediquen la major part dels seus recursos financers a fer front al pagament dels interessos. Gran part dels ponents van coincidir a assenyalar aquest fenomen com una nova forma d’explotació dels països pobres per part dels països rics, mitjançant els organismes de finançament internacionals. Per consegüent, i fins que no es trobi una solució per a resoldre aquest desequilibri, aquest és un punt de partida per a qualsevol acció de cooperació que es plantegi. La única possibilitat que tenen els països pobres de desenvolupar-se són unes majors aportacions per part dels països rics, ja sigui mitjançant mecanismes de finançament com el Fons Global o mitjançant col·laboracions entre institucions públiques i privades, en forma de partenariats públic-privat, com és el cas del Global Business Coalition a Brasil.

A més, es va recalcar la importància de que totes les iniciatives de cooperació s’han de regir, per una banda, per criteris de transparència i bon govern i, per l’altra, per criteris de participació dels agents i comunitats involucrades en les intervencions.

L’última jornada del Diàleg va versar sobre la relació entre Estat, Societat, Drets Humans i Dret a la Salut. Al llarg de les sessions es van constatar les creixents desigualtats en matèria de salut entre països rics i països pobres. Gran part dels ponents ho atribueixen a un sistema econòmic sense visió ètica ni global, basat en l’individualisme i la competència.

Per la seva banda, moltes de les estratègies de desenvolupament no només no han reduït aquesta distancia sinó que l’han fet més gran, provocant, en molts casos, una relació de dependència.

D’acord a les ponències de la jornada, cal un canvi en la manera d’entendre el desenvolupament i en la forma de dur a terme les polítiques socials. També és necessari alliberar als països pobres de la carrega que suposa el deute extern per tal de que es redueixin les desigualtats. Tot això no serà possible si les classes dirigents del Nord i del Sud no canvien de mentalitat. Només amb un canvi de mentalitat d’aquesta magnitud s’assolirà que la salut tingui consideració de dret humà essencial

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants
 
IF Medicalització de la salut - reduccionisme de la salut a la medicina.
 
RS Accés a les intervencions en salut
 
RS Aliances en la matèria de salut per corregir desequilibris.
 
RS Intervencions en salut