Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
Diàleg de referencia: Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat

El fenomen de la globalització ha comportat l’aparició de noves formes d’ignorància. Davant d’aquestes ignoràncies, que sovint tenen el seu origen en antics conflictes, s’han de plantejar noves alfabetitzacions o maneres d’educar —més que de formar— i de difondre el coneixement per tal que la convivència entre individus i col·lectius en un món globalitzat es regeixi pel respecte i la comprensió.

En les sessions d’obertura del diàleg, que va tenir lloc del 6 al 8 de setembre de 2004 i organitzat per la UNESCO, la majoria dels ponents ja van coincidir a assenyalar que, en un futur no gaire llunyà, el món haurà de resoldre el desafiament derivat del xoc d’ignoràncies, al qual atribueixen un paper rellevant en l’origen dels conflictes, en detriment del xoc de civilitzacions, tal com Samuel P. Huntington plantejava al seu llibre. D’aquesta manera, el director general de la UNESCO, Koichiro Matsuura, va identificar quatre tipus d’ignoràncies, al voltant de les quals es va estructurar el diàleg: la ignorància de la diversitat, la ignorància de l’altre, la ignorància de l’ètica i la ignorància del futur. Matsuura considera imprescindible «lluitar contra la ignorància» per tal «d’eradicar els conflictes» i, en aquest sentit, va assenyalar que la presència d’aquestes ignoràncies estimula «l’aparició d’incomprensions, estereotips, prejudicis i xenofòbia». Des de la UNESCO s’aposta per impulsar un nou concepte d’ensenyament holístic i interdisciplinari, que fomenti l’educació basada en valors i defensi la diversitat cultural. Segons Matsuura, «es tracta que aquest model no es limiti a la lectura i a l’escriptura, sinó que afavoreixi noves formes d’aprenentatge que integrin el saber, els valors i les capacitats necessàries en la vida de cadascú i en la comunitària».

Ignorància de la diversitat

El primer panell del diàleg, amb el títol de «La nostra història comuna: globalització i memòria», va girar al voltant del concepte d’història global. Els ponents van coincidir en el fet que existeix una dialèctica entre la memòria i la història. En relació amb aquesta darrera, la concentració de determinats esdeveniments històrics en certs territoris ha provocat que la resta del món no tingui, en l’actualitat, la mateixa importància geopolítica. Es va destacar també la importància de veure la història com un procés transversal, interrelacionat. Aquesta perspectiva implica entendre la història, tant la pròpia com la de l’altre, per tal de conèixer i poder comprendre la complexitat contemporània. Per tot això, els experts consideren que el coneixement de la història no s’ha de limitar a l’àmbit acadèmic, sinó que s’ha d’incorporar a la quotidianitat. Pel que fa a la connexió entre la globalització i la història, els experts consideren que els canvis provocats per la globalització són tant ràpids que desafien les identitats. En aquest sentit, cal que les identitats es mantinguin, perquè són el fil conductor que enllaça el passat, el present i el futur i, a més, són fruit de la influència i la interacció de diverses cultures.

Al segon panell del bloc, dedicat a analitzar la ignorància de l’altre, es va debatre sobre l’aprenentatge de viure en comú mitjançant les arts i les llengües. Els experts reconeixen l’existència d’una cultura acumulada al llarg dels temps, però es qüestionen la manera com es transmetrà atès que, en l’actualitat, les persones han passat de la cultura tradicional a la cultura visual, de gran influència, basada en tot tipus de pantalles. En aquest sentit, Omer Zülfü Livaneli, compositor, músic, escriptor i ambaixador de bona voluntat de la UNESCO, és de l’opinió que «s’hauria de crear un neologisme per a la normalització cultural». Els experts també consideren que el món està dividit i que aquesta divisió és conseqüència del fet que hi ha països que posseeixen la informació i n’hi ha que no hi tenen accés, realitat que provoca grans desigualtats en termes d’analfabetisme. En aquesta línia es va destacar el paper de les arts com a element dinamitzador en l’educació dels infants. Un altre aspecte important pels ponents és la preservació de la identitat cultural de les poblacions indígenes, que en molts casos es veuen afectades pels conflictes interns dels països on habiten. Per posar fi a aquesta situació, el noruec Ole Henrik Magga, president del Fòrum Permanent per a les Qüestions Indígenes de les Nacions Unides i professor de Lingüística de la Universitat de Guovdageaidnu, creu que «s’ha de dur a terme una aplicació dels drets humans més elementals per als pobles indígenes».

Ignorància de l’altre

Els panells tercer i quart del diàleg, emmarcats dins del bloc dedicat a analitzar la ignorància de l’altre, tenien com a objectiu, d’una banda, debatre sobre la relació entre l’aparició o reaparició de noves discriminacions i l’educació per als drets humans del segle XXI i, per l’altra, la lluita contra els estereotips. En relació amb les noves formes de discriminació, es va destacar el fet que el procés de globalització no només no troba solució a les antigues situacions de discriminació, sinó que n’afegeix de noves. Entre d’altres, fenòmens lligats als descobriments en genètica, als moviments migratoris massius, a l’orientació sexual de les persones, a les discapacitats, a les tecnologies, a Internet i a la seguretat dels ciutadans han implicat l’aparició de noves discriminacions i la consegüent vulneració dels drets humans. Malgrat l’aparició de totes aquestes formes de desigualtat, els tres àmbits en què l’incompliment del drets humans és més gran són l’econòmic, el social i cultural i, per últim, el civil. En aquest sentit, la jutge de Mali Fatoumata Dembele va advertir del fet que les dones africanes continuen essent el col·lectiu més discriminat en tots aquests àmbits. Sobre els avenços en genètica, Héctor Gros, antic ministre d’Assumptes Exteriors d’Uruguai, considera necessari preparar una declaració universal sobre bioètica a càrrec d’organismes internacionals per tal d’evitar, per exemple, possibles manipulacions de dades genètiques amb finalitats fraudulentes. Tot i això, Gros va reconèixer que «amb les normes jurídiques no es resolen els problemes».

Al llarg del panell quart es va descriure la globalització dels mitjans de comunicació com un fenomen ambivalent, ja que, alhora que afavoreix els intercanvis i les interaccions, genera simplificacions i estereotips. En aquest sentit, consideren que aquesta dinàmica és especialment preocupant en el mitjà televisiu, ja que, tal i com indica el vicepresident de la Associació Internacional de Televisions Educatives i de Descobriment (AITED), José Manuel Pérez Tornero, «els col·lectius amb menys recursos són els que consumeixen més televisió». Per tot això, els experts destaquen la importància que els mitjans de comunicació serveixin per educar les noves generacions, tenint en compte les característiques culturals del context on estrobin, mitjançant programacions que permetin apreciar les similituds i diferències entre persones i difonguin la interdependència entre elles. Una altra eina de comunicació potencialment positiva o negativa, en funció de l’ús que se’n faci, són els llibres de text escolars. Tradicionalment han fomentat l’aparició i difusió d’estereotips i prejudicis; no obstant això, en l’actualitat contribueixen, a l’enteniment i la reconciliació, per exemple, de societats que han estat en conflicte. L’alemany Wolfgang Höpken, director de l’Institut Georg Eckert per a la investigació internacional sobre llibres de text, va destacar la importància de lluitar contra les ignoràncies institucionalitzades mitjançant els llibres de text.

Ignorància del futur

Els ponents del cinquè panell van dialogar sobre el desenvolupament sostenible. Una de les principals qüestions que va sorgir va ser la necessitat respondre a les mancances de les generacions actuals sense comprometre la capacitat de les generacions futures per cobrir les seves necessitats. La solució rau en una consciencia ambiental més gran i en compromisos per part dels governants. Així mateix, els experts coincideixen a advocar per un canvi en els models de consum i en les prioritats a l’hora d’escollir valors de convivència.

El sisè panell va servir perquè els ponents discutissin al voltant del concepte de poble-escola global i les implicacions que comporta. Per tal d’arribar a un poble-escola global, els experts consideren que al segle XXI ja no només cal reconstruir el món físicament, sinó que cal reconstruir-lo culturalment. Aquesta reconstrucció s’hauria de dur a terme amb una visió holística i ecològica al mateix temps, ja que actualment la realitat es caracteritza per una creixent fragmentació, especialment en el món occidental. Els ponents van coincidir a assenyalar Internet com el nou espai d’aprenentatge que permetrà l’aparició de comunitats de creació de coneixement, un espai en què dominarà la cultura de la innovació. Tot i això, consideren que cal fer una revaloració crítica de la tecnologia i que en l’actualitat les persones es troben en ple període d’aprenentatge electrònic.

Ignorància de l’ètica

Els tres ponents del setè panell van dialogar sobre la relació entre l’ètica i la ciència. En aquest sentit i tenint en compte la quantitat i qualitat dels avenços científics contemporanis, tots els ponents van coincidir a reivindicar un debat profund sobre la producció i, sobretot, l’aplicació d’aquests avenços, donada la creixent pèrdua de confiança dels ciutadans en la ciència. Segons els experts, els encarregats de contrarestar aquesta desconfiança envers la ciència haurien de ser els científics i els polítics. D’altra banda, consideren imprescindible enfortir el paper de la ciència per tal d’aconseguir un món més equitatiu, pròsper i sostenible. Aquest esforç requereix un compromís a llarg termini entre totes les parts implicades —sectors privats i públics— que inclogui un augment de les inversions i una anàlisi rigorosa de les prioritats a l’hora d’invertir. De la mateixa manera, els tres ponents també van coincidir en el fet que cal que es reactivi l’educació ètica, és a dir, que la gent la conegui i l’apliqui, tant en la seva vida personal com en la laboral.

El darrer panell del diàleg, el vuitè, es va centrar en la resolució i reconciliació de conflictes. Amb aquest objectiu, el perfil dels ponents tenia com a denominador comú la seva participació activa, directament o indirectament, en la resolució de conflictes armats passats o actuals. Així doncs, al llarg de les ponències es van mencionar figures com la Comissió per a la Reconciliació i el Desarmament i els comitès de mediació per la pau, utilitzats en el conflicte bèl·lic de Sierra Leone; o la veritat de la memòria col·lectiva, utilitzada al Perú per exercir el dret al record i saber el que realment va passar. D’altra banda, els experts del panell també van expressar la necessitat que, per promoure la cultura de la pau, les persones aprenguin a viure juntes, no tant des d’una perspectiva teòrica, sinó des d’una perspectiva pràctica, del dia a dia, de supervivència. De la mateixa manera, tots els ponents van coincidir a afirmar que el diàleg és l’eina bàsica per assolir la reconciliació i la pau.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Canal Humania
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
RS Les nostres diferències creatives: aprenent a viure en comú a través de les arts i de les llengües
 
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 
AS Globalització, identitat, diversitat