Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conferència Mundial de Meteorologia als Mitjans de Comunicació > Gestionar la catastroficació del temps
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Gestionar la catastroficació del temps
Diàleg de referencia: Conferència Mundial de Meteorologia als Mitjans de Comunicació

Els fenòmens meteorològics són, a causa de factors socieconòmics i ambientals, cada vegada més extrems i generen situacions de crisis profundes, no només en els països menys desenvolupats, sinó també en els més avançats. Aquests episodis extrems poden deixar les comunitats a la intempèrie i sense les necessitats bàsiques per a la subsistència. I en casos devastadors arriben a fer perdre vides humanes. Aquest panorama fa que sigui indispensable una gestió d’aquests fenòmens, cosa que demana el treball conjunt dels serveis meteorològics, els governs i els comunicadors.

El planeta viu una situació constant de risc i d’incertesa pel que fa a l’augment de fenòmens climatològics extrems. Tot i que encara no s’ha pogut comprovar científicament que aquestes alteracions siguin producte del canvi climàtic, sí que existeix una relació entre ambdues situacions. Les societats són cada vegada més vulnerables a la catastrofització del temps. «Hi ha prou indicadors per establir una relació entre el canvi climàtic i els fenòmens extrems», va afirmar Gerhard Gerz de la Munich Restaurance Company.

Aquesta situació de catastrofització del temps obliga els governants a treballar amb el principi de precaució i a seguir les informacions dels serveis meteorològics. «Els governs han de veure l’èxit de les mesures preventives, han d’entendre que actuar a temps i la inversió en noves tecnologies acaben salvant vides i evitant pèrdues econòmiques milionàries. Els desastres naturals són menys greus allà on la gent està preparada per afrontar els canvis del temps», va afirmar el professor Lord Julian Hunt.

El concepte de catàstrofe està relacionat amb una qüestió humana: una catàstrofe és la mesura en què una societat pateix el fenomen climàtic (tempestes de gran intensitat, huracans, ciclons, sequeres, inundacions) i no té capacitat de reacció (ni recursos ni organització) per fer-hi front.

La catastrofització del temps és un fenomen global que va més enllà de la divisió Nord-Sud. Els fenòmens climàtics són cada vegada més extrems, per la qual cosa es generen crisis més profundes no només en els països menys desenvolupats, sinó també en els més avançats. Per això, és imprescindible una gestió d’accions coordinades dels actors implicats en el procés que recorre la informació meteorològica a escala mundial, des de la recopilació d’informació, a la predicció i a la decisió. D’aquesta manera, en la gestió de la catastrofització del temps és imprescindible l’acció conjunta de serveis meteorològics, governs i comunicadors. Només una coordinació conjunta obtindrà bon resultat.

En aquesta concepció de la gestió de les catàstrofes climàtiques com a fenomen globalitzador, es fa necessària l’actuació en xarxa dels serveis meteorològics, tant públics com privats, ja que els fenòmens que es produeixen en un lloc es poden traslladar a un altre, per això és indispensable la col·laboració i el treball en conjunt.

Sobre l’acció dels governs tenint en compte el principi de precaució per detenir l’escalfament global, invertir en noves tecnologies i prevenir la població sobre catàstrofes climatològiques, la directora general de l’Instituto Nacional de Meteorología d’Espanya, Milagros Couchoud, va remarcar que «els governs són responsables de les vides dels ciutadans, i per això cal sumar esforços perquè entre tots es pugui oferir una informació encertada que permeti prendre mesures preventives que ajudin a salvar vides». Existeixen, doncs, noves eines tecnològiques amb la capacitat d’obtenir prediccions a terminis més llargs.

Però aquesta tecnologia (com els satèl·lits) no tindran gaire utilitat si no es duu a terme una acció per prevenir el risc que inclogui tots els actors: governs, meteoròlegs, periodistes i societat.

Problemàtica:
Des del 1980 fins al 2003, s’han produït 13.700 catàstrofes, que han provocat 784.000 víctimes. S’estima que la temperatura mitjana pot pujar dos graus els pròxims 35 anys i l’escalfament global augmentarà cap a mitjan segle XXI si no es redueixen un 55% les emissions de CO2 (diòxid de carboni). Les pèrdues econòmiques ocasionades per les catàstrofes climàtiques l’any 2003 han estat de 60.000 milions de dòlars, més del total de l’ajuda a la cooperació dels països menys desenvolupats. La major part de l’escalfament del planeta dels últims 40 anys es deu a l’activitat humana. Els fenòmens del Niño i de la Niña (produïts en el Pacífic) que causen canvis climàtics, estan molt vinculats a l’escalfament de la Terra. Escalfament als Alps i retrocés de les glaceres (pèrdua del 2/3 de volum de gel). Urbanització exagerada en zona de risc climàtic.

Proposta:
Incitar els governs a actuar amb el principi de precaució. Fomentar el creixement tecnològic i la capacitació dels meteoròlegs. Promoure el treball coordinat entre els serveis meteorològics (públics i privats), governs i comunicadors (meteoròlegs o periodistes). Transmetre a la població missatges clars. Promoure l’educació climatològica i mediambiental a la societat.

Bones pràctiques:
L’acció preventiva del govern cubà l’any 1998, conjuntament amb el servei meteorològic i els mitjans de comunicació, va evitar que el pas de l’huracà Mitch, de categoria 4, causés un gran nombre de víctimes (en van ser sis). Va passar el contrari als Estats Units, on les víctimes van ser més, perquè la gestió del risc no va funcionar de manera adequada. Treball de recerca del fenomen del Niño que va dur a terme l’Agència Nacional per als Oceans i l’Atmosfera d’Estats Units. Van col·locar 3.000 boies robots a l’oceà Pacífic per estudiar-ne les alteracions. Inversió en tecnologia per estudiar de manera més precisa els fenòmens climàtics. Satèl·lit Meteosat 8, de segona generació. Diferents xarxes internacionals de cooperació, per respondre a la globalització del temps: International Broadcast Meteorology, Eumetnet i la World Meteorology Organization.

Conclusions:
El clima té una importància transcendental en la vida humana, social i econòmica dels pobles. El canvi climàtic i l’escalfament de l’atmosfera demanen accions immediates per gestionar el risc de manera que no hi hagi víctimes ni en el present ni en el futur. Per a això es necessita: una ferma voluntat dels governs per actuar amb el principi de prevenció, una inversió tecnològica que permeti estudiar més els fenòmens i la formació constant dels meteoròlegs i periodistes en l’elaboració de missatges clars per a la societat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Primera Conferència Mundial de Meteorologia en els Mitjans de Comunicació
 
RS El canvi climàtic, què està passant?, què hi podem fer?
 
RS Reduint l’impacte de les catàstrofes naturals. El paper dels comunicadors del temps
 
RS Sessió paral·lela 17: Els científics i les institucions científiques com a agents de la PCST: responsabilitats
 
IF La comunicació de la incertesa meteorològica