Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI > L’estat de la salut en el món i els seus determinants
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
L’estat de la salut en el món i els seus determinants
Diàleg de referencia: Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI

L’estat actual de la salut en el món – Pascoal Mocumbi L’expresident del govern de Moçambic i actual director del European & Developing Countries Clinical Trials Partnership (EDCTP), Pascoal Mocumbi, en qualitat de director del diàleg Salut i Desenvolupament: reptes al segle XXI, va iniciar la conferència inaugural que tenia per objectiu presentar l’estat actual de la salut al planeta.

Mocumbi denuncià les actuals desigualtats entre nord i sud en matèria de salut afirmant que el paupèrrim estat de l’Àfrica es deu a les precàries condicions de vida del poble africà i a la devastació causada per malalties com la SIDA, la malària i el paludisme. L’expresident de Moçambic va assegurar que el canvi s’ha d’iniciar des de la democràcia participativa i la voluntat política, destacant el paper d’Europa i el seu sistema social democràtic com a motor d’aquesta reforma.

Pascoal Mocumbi, comentà la necessitat de centrar els esforços en aconseguir una major valoració de la salut pública, millorar el sistema sanitari i revisar les prioritats de la recerca biomèdica, que actualment només destina un 10% de la seva R+D a buscar solucions per a malalties que afecten un 90% de la població mundial. La mortalitat infantil, la mort per maternitat i la salut dels adults (indicadors clau de l’estat de salut del món) són el resultat directe de les condicions extremes de pobresa i les malalties que pateixen molts pobles del món. Mocumbi va assegurar que l’accés a la salut pública de qualitat, la vacunació i la millora de les condicions de vida derivades de la pobresa són la solució que ha de venir des de l’esforç dels governs. Finalment, Mocumbi va apel·lar a la necessitat de generar compromisos governamentals en la cerca de l’accés a la sanitat per a tothom i de l’eradicació de la pobresa en un món globalitzat.

Determinants de salut

El catedràtic de ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i moderador de la sessió plenària Determinants de la Salut, Vicente Navarro, inicià la presentació dels ponents afirmant que el problema de la salut mundial és la pobresa. Navarro va comentar que el planeta disposa de prou recursos per a tothom i que és indispensable la voluntat de repartir-los equitativament. El problema, segons Navarro, radica en l’excessiva concentració de poder i capital de les elits del nord i del sud, i en les polítiques neoliberals que s’estan estenent per tot el món fins a arribar a dirigir les organitzacions democràtiques internacional com la OMS.

Seguint les mateixes línies discursives de Pascoal Mocumbi i Vicente Navarro va intervenir el director de gestió de programes de la OMS, Luis Sambo, que assegurà que els principals problemes de salut a l’Àfrica provenen de la pobresa. Sambo, que presentà un estudi que demostrava la relació directa entre la precarietat econòmica i els nivells de salut, va afirmar que la salut en si és una forma de desenvolupament econòmic. També va dir que una major inversió en salut i una millor administració dels recursos sanitaris, mitjançant polítiques públiques impulsades pels governs, produirien un enriquiment econòmic dels països en desenvolupament.

Per altra banda, Ricardo Gomà, regidor de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona, va matisar que la salut és un punt fonamental per al desenvolupament i la inclusió social, i discrepà amb Sambo sobre la centralitat de l’economia. Gomà argumentà que existeixen altres barreres a l’accés sanitari basades en l’exclusió, condicionada per qüestions socials, polítiques, culturals i religioses. Gomà assegurà que existeixen països amb rendes molt elevades que tenen un sistema de salut deficient.

Valors de la salut

La directora de l’Oficina Europea de Serveis de Salut Integrats de l’OMS, Mila Garcia-Barbero, en el seu paper de moderadora del debat va iniciar la sessió incidint en la necessitat de considerar la salut com un dret fonamental de la humanitat. La manca d’unanimitat entre cultures per entendre la salut com a dret humà fonamental porta a l’aplicació desigual de criteris i prioritats impossibilitant un avanç en la salut a escala mundial. La doctora Garcia-Barbero expressà la importància de la medicina preventiva i de la millora de les condicions de vida com a estratègia en els països en desenvolupament. Garcia-Barbero va centrar aquesta estratègia en l’educació, destacant el paper de la dona com a eix de la família.

Paul Wilkinson, cap de la Unitat d’Epidemiologia Mediambiental de la London School of Hygiene and Tropical Medicine, va esgrimir el seu argument entorn a la biocapacitat del planeta i als problemes resultants d’una superexplotació mediambiental. Wilkinson assegurà que els brots infecciosos de les darreres dècades estan relacionats amb el deteriorament de l’equilibri climàtic i biològic del planeta, així com amb les pràctiques productives insalubres. Wilkinson va argumentar que el calentament del planeta altera els processos epidemiològics com el de la malària, cosa que resulta en un augment de les infeccions.

Angela Wasuma centrà la seva intervenció en la cultura com a factor determinant en l’accés a la salut. Wasuma va argumentar que és necessari incloure valors multiculturals a la medicina occidental amb l’objectiu d’obtenir resultats a llocs com l’Àfrica, amb una diversitat cultural i religiosa molt complexa on els valors, creences i concepcions sobre la salut i la malaltia són diferents. La doctora es va mostrar a favor de la formació i l’educació de les poblacions i dels facultatius com a solució a un problema principalment de comunicació. Les poblacions han d’aprendre a identificar les malalties i pràctiques insalubres més enllà de les seves creences, així com els professionals de la salut han d’entendre l’univers simbòlic de les poblacions per fer més efectives les seves intervencions sanitàries.

Finalment, Aleya Hammad, membre del Consell d’Administració de Trustees Of Arab Women, destacà el paper principal de les organitzacions de la societat civil en el desenvolupament de la salut. Hammad va advocar a favor d’aquest tipus d’organitzacions per la seva provada capacitat de treball de base a la comunitat, la seva contribució a la denúncia pública de crisis sanitàries, les seves bones relacions amb els governs receptors i la seva importància en la construcció de polítiques internacionals de salut.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
RS Estat, Societat, Drets Humans i Dret a la Salut
 
RS Accés a les intervencions en salut
 
RS Aliances en la matèria de salut per corregir desequilibris.
 
IF Medicalització de la salut - reduccionisme de la salut a la medicina.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.