Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > L’economia i la preparació de la guerra (jornada)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
L’economia i la preparació de la guerra (jornada)
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

De l’economia de guerra a l’economía de pau

Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, obre la sessió plenària formulant una pregunta a la qual es sotmetran tots els continguts desenvolupats en les sessions de la jornada: Què genera la guerra i com podríem transformar-ho en economia de pau?

Perquè tingui lloc aquesta transformació, cal donar una reorientació als pressupostos de guerra. L’economia militar es sosté en quatre pilars (despesa militar, recerca científica, indústria armamentista i comerç d’armes), la qual cosa comporta la presa de mesures específiques per cadascun d’ells. Algunes d’aquestes mesures són: 1) la reducció de la despesa militar (resolució de l’Assemblea General de l’ONU per reduir un 5% la despesa militar), 2) la reorientació de la recerca científica, 3) la conversió de la indústria militar en indústria civil i 4) l’eradicació total del comerç d’armes mitjançant legislacions severes.

Realitat i evolució de la indústria militar

Robert Bell, professor del Brooklyn College of the University of New York, i Pere Ortega, del Centre J.M. Delàs de Justícia i Pau, presenten la situació en la qual es troba actualment la indústria militar després d’aportar una anàlisi diacrònica que permet comprendre com s’hi ha arribat.

Ambdós parteixen de la certesa que es tracta d’una indústria deficitària i, en general, poc o gens transparent. Les armes no són béns productius i no entren en els circuits d’intercanvi (Pere Ortega); llevat algunes excepcions, només les compren els estats, la qual cosa implica la reducció del potencial productiu del país (es subministren productes a l’estat i són propietat de l’estat; per tant, causen un dèficit que ha de sufragar el mateix estat). Un cop acabada la seva vida útil es destruiran o, per tal d’extreure’n alguna rendibilitat, seran revenudes a països amb indústries armamentistes menys potents i que veuran incrementat el seu deute extern amb aquesta despesa i, al mateix temps, delmats els fons que es destinen al desenvolupament.

Segons aquests ponents, cal eradicar la creença que “la indústria militar impulsa el desenvolupament tecnològic” i promoure’n una reconversió.

La diversificació no és una solució acceptable, atès que es tracta d’una maniobra transitòria que es duu a terme en moments de recessió, que no altera les estructures de les indústries a l’espera que es reactivi el mercat militar. Per exigir compromisos polítics com la reconversió serà fonamental la pressió social.

Un problema afegit prové de la dificultat que suposa esbrinar quines són les línies de producció i d’explotació d’aquestes empreses, que s’ha accentuat amb la seva privatització i internacionalització (processos realitzats amb un gran secretisme).

Robert Bell es proposa demostrar en la seva intervenció que "els contractistes del Pentàgon manipulen el mercat financer". Per això aporta un document que mostra la introducció de diners federals en el mercat de valors controlat per un “equip de protecció de caigudes” (Working Group on Financial Markets). Per obtenir informació sobre aquest grup es pot entrar a la pàgina electrònica del NARA (Federal Register) i consultar l’Executive order 12631, Working Group on Financial Markets (secció 2): www.archives.gov/federal_register/codification/executive_order/12631.html.

R+D militar o la militarització de la ciència

Javier Rodríguez, de l’Instituto Paz y Conflictos de Granada, es proposa desmentir cinc fal·làcies que mantenen els que donen cobertura a la recerca amb fins militars:

1a fal·làcia: “Els que rebutgen l’R+D militar estan POLITITZANT indegudament la ciència i la universitat.” La inversió en R+D militar té repercussions socials importants i, en conseqüència, requereix una implicació política.

2a fal·làcia: “El problema es redueix a l’ÚS que els polítics (o la societat) fan dels resultats de la recerca.” Darrera qualsevol recerca s’amaguen fins. No s’inventa una bomba atòmica per pura inèrcia científica. A més, el disseny restringeix molt les possibilitats d’ús d’aquests resultats.

3a fal·làcia: “L’R+D militar és NECESSÀRIA pel desenvolupament industrial i econòmic d’un país.” El nivell de desenvolupament industrial i econòmic d’un país no sempre està relacionat amb la inversió en recerca militar (Japó, Alemanya).

4a fal·làcia: “L’R+D militar és NECESSÀRIA per la seguretat i independència europees.” S’està proposant que Europa entri a la cursa per fer-se amb la supremacia tecnològica militar. Difícilment podrà competir-hi. Sembla més assenyat aprofitar el desavantatge i reduir la despesa en inversió militar per poder-la dirigir cap al desenvolupament en altres camps; d’aquesta manera es forçarà la reducció de la despesa militar global.

5a fal·làcia: “El problema de la relació de la ciència i la tecnologia amb la violència es redueix a l’R+D militar.” Segons Rodríguez, "l’R+D ha d’estar orientada cap al desenvolupament sostenible".

Robert Bell, professor del Brooklyn College of the University of New York, dedica la seva ponència a la denúncia de certes irregularitats com les inversions exagerades, la manca de transparència o la subvenció d’empreses que no produeixen o, si ho fan, tenen una producció ineficient.

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, afirma que "fer una bona política d’R+D ens acosta a una bona qualitat de vida en el futur." S’està fent una bona política d’R+D a Espanya? Deixem que les dades en donin la resposta. Espanya és l’últim país en inversió científica i, al mateix temps, es troba entre els països que destinen més fons a l’R+D militar. Si ens atenim a les despeses d’R+D militar reconegudes per al Projecte de Pressupostos de 2004, observem que es tracta d’un 31% de l’esforç públic per a investigació científica. És el país que més ha incrementat els pressupostos destinats a recerca militar des de 1995.

Segons Armadans, "la seguretat no es basa en la potència militar sinó en la capacitat d’afrontar els problemes que poden afectar aquesta seguretat ".

J. Armadans i J. Rodríguez destaquen la figura de l’objector científic a la recerca militar, que, a més de renunciar a la recerca, exerceix pressió política. Aquest tipus de contestació no tan sols es duu a terme a títol personal: cada vegada hi ha més universitats que prenen iniciatives semblants i les inclouen als seus estatuts.

Postconflicte: ajuda o desenvolupament?

Xavier Masllorens, d’Intermón Oxfam, sentencia: "Després del conflicte armat... només hi ha conflicte."

Estudis realitzats per les ONG a l’Afganistan revelen la ineficàcia de la intervenció dels exèrcits estrangers en la reconstrucció de la pau. Aquesta ineficàcia es fonamenta, entre d’altres coses, en el fet que l’ajuda militar no pot ser neutral i que es tracta d’una solució exògena, que no té en compte la població del país.

L’actuació de les ONG, basada en la denúncia (incidència política), l’atenció operativa i la comunicació (difusió de la informació), ha de donar suport a mecanismes locals ja existents, desenvolupar xarxes locals d’actuació en les quals la intervenció exògena sigui mínima i reconstruir les infraestructures i l’economia.

Per arribar a un acord de pau caldrà fer-hi intervenir la societat civil, establir un sistema de reinserció dels bàndols armats per procurar la reconciliació, assegurar l’accés als recursos per part de tota la població, formar noves estructures polítiques, etc. A més de tots aquests esforços perquè no es torni a reproduir el conflicte, és imprescindible una educació per la cultura de la pau que promogui intercanvis culturals i educatius, que propiciï processos de pau inclusius, que fomenti polítiques de desarmament efectives, etc.

Masllorens conclou: Ajuda o desenvolupament? Ajuda, desenvolupament i canvi estructural.

Problemàtica:
La indústria militar no sols no és productiva sinó que, a més, és deficitària. Gairebé una tercera part de l’esforç públic destinat a la recerca es dedica a l’R+D militar.

Proposta:
Transformar l’economia de guerra en economia de pau mitjançant una reorientació dels pressupostos de guerra i altres accions.

Postures:
Els que creuen que Europa ha d’invertir més en la indústria militar per intentar competir amb els EUA. Els que creuen que Europa hauria de renunciar a participar en aquesta lluita.

Bones pràctiques:
Conversió de la indústria militar en indústria civil (no-diversificació). Reorientació de la recerca científica. Objecció de consciència per part del personal de recerca susceptible de fer recerca militar. Abstenció de l’R+D militar, contemplada als estatuts d’algues universitats.

Conclusions:
La comunitat universitària té un paper importantíssim en l’exercici d’actituds de pressió per reduir la inversió en recerca militar. La reconversió de la indústria ha de consistir en un canvi integral de totes les seves estructures. Europa ha d’aprofitar el seu desavantatge pel que fa a tecnologia militar i optar per mesures com una distribució dels fons que obligui a reduir la despesa militar global.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS De l’economia de la guerra a l’economia de la pau
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Diáleg interatiu: com deslegitimar la guerra?
 
RS Desarmament (sessió plenària)
 
RS Mantinguem les armes fora de l’espai
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.